'Memòria de la Modernitat' arriba a Sagunt amb els tresors artístics de la Diputació

L"últim dia de Sagunt (Francesc Domingo)

L'exposició itinerant ‘Memòria de la Modernitat’, que recull el tresor artístic de la Diputació de València, farà escala a Sagunt a partir del pròxim dilluns, 11 de març. La mostra, que apropa a les comarques valencianes el ric patrimoni de la corporació provincial, podrà visitar-se fins al 14 de juliol a la Sala Glorieta de la Fundació Bancaixa, situada en la Plaça Cronista Chabret de la localitat. La mostra inclourà, com a novetats destacades, ‘L'últim dia de Sagunt’ de Francesc Domingo o ‘Conte d'hivern’ d'Isabel Tristán, entre altres.

Sagunt acollirà una selecció de 62 obres procedents del patrimoni de la Diputació. En aquesta selecció no podien faltar peces vinculades a la capital del Camp de Morvedre, com ‘L'últim dia de Sagunt’, de Francesc Domingo, destacat pintor del segle XIX que va exercir influència sobre artistes com Joaquín Sorolla o Ignacio Pinazo, i un dels primers pensionats per la Diputació. Aquesta peça de 1869, en la qual s'aprecien les seues innovacions en matèria de llum i color, recorda el Sagunt romà i la seua destrucció després de huit mesos assetjada per part de les tropes cartagineses dirigides per Anníbal.

Una altra de les novetats destacades en aquesta nova escala de ‘Memòria de la Modernitat’, que també s'inspira en l'època romana d'aquesta ciutat, és ‘Somni sobre les ruïnes de Sagunt’ (1953), d'Agustí Albalat. L'artista es va convertir en un referent en l'experimentació informalista. En aquesta peça va començar a canviar el paisatgisme realista i sintètic que no desentonava amb la tradició valenciana pel formalisme geomètric. El paisatge per a Albalat és un camp d'experimentació pictòrica orientat cap a la puresa i la simplificació de les formes.

‘Conte d'hivern’, d'Isabel Tristán, és un altre dels quadres més rellevants dels que podran gaudir els qui visiten aquesta exposició. L'artista introdueix en la seua obra el postminimalisme que explora les possibilitats de la bidimensionalitat. Aquesta peça de 1994 és una elegia de les possibilitats pictòriques, on destaca la seua gran sensibilitat cromàtica que es plasma en propostes abstractes, amb les quals aconsegueix un gran equilibri entre espai, geometria i color. Les seues obres remeten a imatges enigmàtiques que freguen el surrealisme.

En aquest repertori també es distingeix la incorporació de ‘Juan a la taula’, de Victoria Civera. En aquesta peça de 1983 l'artista de Port de Sagunt proposa un estudi pictòric que s'interna en un món circular, que s'envolta en una interpretació de l'home vitruviano. Amb una àmplia gamma de suports, Civera treballa amb una pinzellada expressionista que recorda els grattage de Munch i el surrealisme. Amb això aconsegueix una nova exaltació de la pintura figurativa que havia sigut destronada en la dècada anterior.

Més de 47.000 visites

Des que va obrir les seues portes a Requena i després de fer escala a Alzira, Gandia i Ontinyent, més de 47.000 persones han pogut gaudir de les joies artístiques de la Diputació amb aquesta mostra que proposa un recorregut per la història de l'art valencià des del gòtic fins a l'actualitat, a través d'una variada selecció d'obres dels fons artístics de la corporació provincial, que compta amb més de 4.500 creacions artístiques entre pintures, dibuixos, escultures i gravats.

La mostra de Sagunt reuneix fins a quatre Sorollas, com ‘El Palleter’; ‘El guardavia’, d'Ignacio Pinazo Camarlench; ‘Escola de París’, d'Equipo Crónica; ‘El crist crucificat amb la Mare de Déu i Sant Joan’, de Francisco Ribalta; o ‘Retrat de l'Arquebisbe de València Francisco Ximénez del Riu, de Vicent López, entre altres quadres rellevants.

‘Memória de la Modernitat’ es complementa amb una sèrie d’activitats paral·leles gratuïtes, com a visites guiades, taules redones, diàlegs amb les obres o tallers didàctics familiars i escolars, així com visites comarcals per a apropar l'art a tota la comarca del Camp de Morvedre.