Enric Esteve. Mirant À Punt els passats dies de Falles, sobretot els telenotícies, vam
vore desfilar dirigents polítics que van vindre a vore les mascletaes i
van aprofitar per a fer declaracions i promeses com més impossibles i grans, millor. Deuen pensar que les
valencianes i els valencians continuem xuclant-nos el dit.
Així, hem pogut escoltar Casado, eixe home, dirigent d’un PP a la deriva
que ja no sap què fer per a cridar l’atenció. Igual explica a les dones què
significa estar embarassada, que tria un exconseller d’Esperanza Aguirre per a
combatre la corrupció, que l’endemà de ser nomenat resulta ser imputat per
l’Audiència Nacional per presumptes irregularitats en la construcció de la
Ciutat de la Justícia. Que té en òrgans de direcció del seu partit als creadors
de la «policia patriótica». O sense gens ni miqueta de vergonya diu: «El PP ha
sido el que más ha hecho por la Comunidad Valenciana». Efectivament: per la
corrupció!!!
Hem tingut també «l’honor» de rebre la visita d’Albert
Rivera, acompanyat per l’inefable Toni
Cantó, tot odi, del partit «veleta», perquè segons bufa l’aire fan la promesa
en un sentit o en un altre. Albert Rivera ha promés que si guanya les
eleccions, tindrem un finançament més que just. Com no ens l’han donat ni el PP
ni el PSOE. Una promesa difícil de complir amb la cap de llista de Ciudadanos
per València al Congrés, María Muñoz, que entre altres perles va afirmar que «Si el Estado ha
infrafinanciado a la CV, sus motivos tendrá». S’ha lluït!!
En va vindre un altre a passejar-se i dir barbaritats. No cal ni
anomenar-lo i el discurs es pot resumir en un «pim-pam-pum, fuera», que la cosa
va de tirs.
Així està el pati. I per a qui es pregunte si queda algú que encara faça
política, la resposta és sí. Almenys això ha demostrat Compromís en estos anys
en què ha governat per a les persones, des de la independència que dóna ser un
partit d’estricta obediència valenciana.
En només 4 anys, Govern del Botànic ha convertit la Comunitat Valenciana en
un referent europeu en transparència i en la lluita contra la corrupció. A
pesar dels entrebancs del govern de Rajoy, hem reduït les llistes d’espera de
dependència; hem eliminat el copagament farmacèutic; hem rebaixat la ràtio en
l’ensenyament públic, d’on hem eliminat pràcticament els barracons; els nostres
escolars tenen els llibres gratuïts i més de 120.000 xiquetes i xiquets
disfruten d’una beca de menjador, a més de rebaixar les taxes universitàries.
Els diners públics (que són de tots!) s’han distribuït en funció dels
d’habitants i no de l’amiguisme partidista. Les plantilles dels serveis socials
s’han quadruplicat i per primera vegada en molts anys ens situem en quart lloc
en inversió estrangera. Amb tot açò hem sigut IMPARABLES. Eixa és la diferència
entre qui ven fum i qui treballa pensant en les persones, com Compromís.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia