Cristòfor Martí i Adell presenta un llibre que recull 51 contes populars de l'Horta Nord, 38 d'ells d'Alboraia

Portada dels llibres

El gegant geperut (Alboraia), La raboseta i el rabosot (Foios), El berenar de formatge (Puçol), L'ofici d'escolanet (Massamagrell), Menjant figues (Meliana) o Una contalla dels Figons (Rafelbunyol) són els títols d'alguns dels contes aplegats al llibre Els Contes de l'Horta. Es tracta d'històries contades per altres persones, inserides en la cultura popular, "quan no existia Internet", i que tenen la base en històries universals adaptades a la realitat cultural dels pobles de l'Horta Nord.

Hi ha contes per a xiquetes i xiquets, però també per a persones adultes, amb històries socials i compromeses que mostren l'anticlericalisme popular (El niu de l'escolanet o Les perdius de mossén Balbí) o la defensa del valencià com a llengua pròpia (El castellà fa més fi).

En el cas específic d'Alboraia la font de les narracions són Aurora Cuenca Tramoyeres, Carme Lliso Martí, Josep Albiach Gimeno, Vicent Martí Carsí, Rafael Valero Gimeno i Miracle Ros Lliso. Alguns dels contes són Músics de pas, Els cent duros, La compra de l'ase, Desavinences de novençans, Donyets, Els melons del so Jeroni o Les dentotes. Cristòfor Martí i Adell destaca especialment El pardalet que es trencà una cameta, pensat per a estimular la memòria de xiquetes i xiquets o El piló, sobre la necessitat de tindre cura de les persones majors.

"Vaig decidir respectar la integritat de les històries que m'arribaven, una part important procedent de l'alumnat del I.B. Massamagrell. Per no alterar la genuïtat del text, he fet mínimes alteracions respectant si eren normatius, els dialectalismes, de forma que amb aquest treball pretenc recuperar la veu del poble, del nostre poble", destaca Cristòfor Martí.

El llibre Contes extravagants, publicat, com l'anterior, per L'Eixam Edicioins, aplega narracions que tenen en comú evocar l'esperit crític que animà la Il·lustració del Segle XVIII, amb Rousseau i el contracte social i que critiquen fortament la societat actual, "en un camí cap a la seua autodestrucció", segons Cristòfor Martí. Alguns dels títols de l'obra, que inclou un glossari d'expressions i dites amb la seua explicació, són A la lluna en autobús, El regal més bonic o El Ferrari de l'Oncle Joan.

Raó d'Estat. L'horabaixa de la Monarquia és el més recent dels llibres de l'autor, publicat en desembre de l'any passat. Es tracta de la història de Maria Carolina de Borbó, duquesa de Berry, personatge de la França de la primera meitat del segle XIX, després de la Revolució Francesa. Martí i Adell reconstrueix en aquesta obra "la tragèdia d'aquesta dona, destinada a ser reina", i que va ser empresonada a la ciutadella de Blaye L'autor va visitar aquest lloc el 1981 i d'ací va sorgir el seu interés per aquesta figura. L'obra també ha sigut publicada per l'Eixam Edicions.

Cristòfor Martí i Adell (Alboraia, 1940), doctor en Filologia Moderna, ha sigut mestre de Francés i Alemany, tant al País Valencià com a Suïssa, França i Alemanya. És autor de més de quinze llibres, entre els quals destaquen El nostre refranyer (2009), Les nostres endevinalles (1984), La xufa i els gelats tradicionals valencians (2003) i Compromís Social i Polític (2013). També és coautor, amb el periodista Agustí Hernàndez (Alboraia, 1977) dels dos volums del llibre Alboraia Memòria Gràfica, publicats en 2011 i 2017. Precisament en l'acte de dimarts 26, aquelles persones que no tinguen aquestes obres també podran accedir a elles, ja que els autors portaran diversos exemplars.

Recolzar creadores i creadors

Compromís per Alboraia té entre els seus objectius promoure les obres de creadores i creadors del municipi. En aquest sentit, els últims anys ha organitzat més d'una vintena de presentacions de llibres, tant individuals com col·lectives, d'escriptores i escriptors del municipi, però també d'altres localitats. Els últims llibres presentats han sigut Dones valencianes que han fet història, de Maria Viu i Sandra Capsir (Desembre de 2018) i Alboraia, cinc segles a través d'una família d'Enric Climent (Novembre 2018).