El Magnànim presenta un nou llibre que analitza el paper del cinema com a creador d'imaginaris col·lectius

Pie de foto

El proper dijous 28 de juny, a les 19’00 hores, la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, depenent de l’Àrea de Cultura, presentarà una de les seues últimes novetats editorials, el llibre La (re)evolución social a través del cine. Los argumentos cinematográficos en la crisis de la modernidad, d’Esther Marín Ramos. L’acte tindrà lloc en la sala Gregori Maians del MuVIM (carrer Quevedo, 10 de València) i comptarà amb la presència de la pròpia autora; d’Áurea Ortiz, tècnica de la Filmoteca Valenciana i professora de la Universitat de València, i d’Anacleto Ferrer, director de l’Institut d’Humanitats del Magnànim. L’estudi de Marín s’ha publicat en la col·lecció Novatores i es pot adquirir tant en llibreries com a través de la pàgina web del Magnànim.

Una visió social amb el cine com a punt de partida

L'assaig d'Esther Marín recull els nous arguments que el cine va començar a mostrar a partir de la dècada dels noranta, mitjançant pel·lícules de Tim Burton o Spielberg, i d’altres com La vida de Pi, Blade Runner o Pretty woman, i ho fa analitzant les de major repercussió social de tots el temps. El resultat d’aquesta minuciosa investigació descobreix significatives aportacions sobre l’evolució de l’imaginari col·lectiu durant aquestes darreres dècades i posa en evidència que sota la pàtina de l’entreteniment n’hi ha una demanda de canvi global que està fent-se realitat en tots els llocs del planeta amb independència de les seues particularitats territorials.

Part de les activitats del Festival Cinema Jove

La presentació s’inscriu dins de la programació del festival Cinema Jove que està celebrant-se aquesta setmana en diferents espais culturals de la ciutat de València, com el teatre Rialto o el Centre del Carme Cultura Contemporània, als quals s’afegeix el MuVIM com a lloc on es presenta el llibre.

Especialista en Comunicació

Esther Marín Ramos (Alacant, 1972) és doctora en Sociologia de la Cultura i llicenciada en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid. Va fundar la primera ONG espanyola de Comunicació per al Desenvolupament amb la qual va dur a terme diferents programes sobre educomunicació en la dècada de 1990. Dedicada a la docència durant més de deu anys, fou professora de Psicologia de la Comunicació i Teoria de la Comunicació en l'extint Centre d'Estudis Ciutat de la Llum, adscrit a la Universitat Miguel Hernández d'Elx. Escriu sobre cine i sèries de televisió en la revista Píkara Magazine des d’una perspectiva de gènere i en altres publicacions de caràcter científic.