Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Fa uns anys,
quan eixia a la llum algun cas de corrupció política, la ciutadania se
sorprenia. Sobretot no donava crèdit al fet que foren perseguits. Davant eixa
realitat els dirigents polítics s’esforçaven per defendre els seus destacats
militants amb un enunciat: “respectem la presumpció d’innocència”. En molt poc
de temps la societat ha deixat d’escandalitzar-se pels casos de frau que
esguiten als principals partits. Es veu fins i tot normal que l’activitat política
es vincule a activitats pocs legals. Davant tot açò, els dirigents han optat
per canviar d’actitud. Es dediquen a depurar en les seues files. A les nostres
terres li diuen a eixa tasca “no passeu de la ratlla roja”. A més la nova
manera d’actuar ha portat recentment a una nova resposta: el perdó polític.
Estos dies hem escoltat Esperanza Aguirre o Mariano Rajoy utilitzar amb
intensitat el vocable.
Pedro Sánchez també sembla demanar-ho, mentrimentres no
deixa de perseguir qualsevol senyal de corrupció. Però en la situació actual
els ciutadans i les ciutadanes no sols necessiten depuracions o perdons. Potser
fa temps esta acció haguera sigut lloada i ben valorada. A hores d’ara volen: que
la justícia no perllongue els juís extremadament, que la figura de l’indult no
entorpisca el compliment de les sentències i sobretot que els engranatges de la
maquinària de l’Estat no simplement es netegen sinó que es canvien. Estos
símptomes de hui no són casos aïllats als quals s’ha de buscar solucions
concretes. Suposen un problema global que significa que s’ha de renovar
totalment l’activitat política. Els partits polítics s’han de fer transparents i
internament més democràtics.
Cal també: canviar les lleis, renovar la
constitució i fer que la política no siga una activitat vitalícia sinó un
servici temporal a la ciutadania. En definitiva, en la nostra vida personal, el
fet de demanar perdó és una gran virtut que hem de valorar. Però en el govern
dels pobles allò que cal no són actituds sinó accions. La ciutadania veu d’una
altra manera la realitat. La política ha de dependre a vore-la amb els mateixos
ulls. Sols així el perdó polític serà aplaudit.