Les cames de Laia.
Quin
desastre de setmana. No em puc aclarir. Hui
tinc pont i no treballe. Este
matí he netejat la casa i he tret alguna robeta d’hivern. A la nit
hem quedat amb els amics a sopar a Algímia. Se’m fa cara amunt
eixir fora a sopar de nit. Sort que m’acompanya Gonzalo i conduirà.
Està molt esportista i no vol beure. El 9 d’octubre vol córrer
per Gilet. Jo crec que l’esperaré a Albalat que fan un
“correbars”. Hem quedat les amigues allí per a esmorzar. Després
volíem anar a dinar paella al Port però no sé si arribarem a temps
per a comprar els tiquets. Si no es pot, crec que anirem a algun bar
d’Estivella perquè per allí hi ha paradetes i música.
Vaig
estar en els moros i cristians. Cada vegada ho fan millor. La parella
d’Enric el periodista i la dona és fantàstica. No sé com ho fan
però sempre es claven en alguna festa. Deuen ser divertidíssims per
casa. Pareix que no treballen mai.
El
treball que cada vegada sembla més dur és el de mestre. Em fa por
pensar el que ha passat pel col·legi de “La Pinaeta”. Crec que
podia haver sigut encara pitjor. Tenia una amiga que va estar allí
un temps. Diu que l’ambient és bo però que en el barri hi ha
casos complicats. Estic convençuda que en molts casos en tots els
col·legis els pares són de por. Creuen que ho saben tot i ho
tergiversen tot pels grups de whatssApp. Damunt, allí, on hi ha
famílies complicades, tot es fa més greu.
Ara,
si em demaneu que parle d’alguna cosa greu, vos dic que em pareix
molt fort el que ha passat a Torres Torres. Si ho era que jutjaren
l’alcalde per assumptes tan lletjos, pitjor ha estat que el PSOE
deixe governar el PP. No ho dic perquè mane o deixen de manar els
populars sinó perquè entre els dos regidors socialistes no s’han
aclarit a quin votar. Total que anava a ser una dona del Compromís
alcaldessa i s’ha quedat despagada.
No
penseu que hui sols vos parle de coses lletges. Vaig disfrutar pel
mercat medieval de Sagunt. Enguany no m’ha pogut acompanyar Fina.
S’esvarà pel carrer i es va trencar el peroné. La trobe a faltar
perquè ja sabeu que és la meua confessora. De totes maneres, em
passe la vida per sa casa animant-la. Per cert em vaig quedar amb
ganes d’anar a la representació d’eixa història de teatre que
se sembla a la Celestina. Paqui hi va estar. Diu que va estar bé.
El
que fou genial és la marxa del corredor Cantàbric – Mediterrani
que es va fer a valència. Jo estiguí. No és fàcil vore manyos i
valencians junts per a demanar el mateix. Se li veia molt pagat a
l’alcalde Quico i a la gent de l’Ajuntament. M’agradà que hi
haguera gent de diferents partits. El que no entenc és com ha costat
tants anys fer una reivindicació tan important com eixa. No
m’esperava vore Toni Gaspar, l’alcalde de Faura. Cada vegada que
el veig, em continue posant roja. Està per a fer-li un favor, quan
es posa amb roba tan informal. Em va cridar l’atenció trobar-me a
diputats del PP de les Corts de manera tan informal. L’alcaldessa
de Terol em sembla molt bonica. Pareix bona gent. Hi havia per allí
una xica roseta amb meleneta de Compromís en la primera fila. Pense
que és secretària autonòmica d’alguna cosa. M’agrada com vist.
El
9 d’octubre de vesprada vull anar amb Gonzalo a la baixada de les
Senyeres que fan a Sagunt. És molt curiós això que vagen de camí
dos banderes que són quasi iguals. Espere que no es faça molt llarg
el dinar i ens done temps.
Vos
deixe que se’m farà tard. M’he d’arreglar per al sopar.
Disfruteu d’estos dies de festa. El cap de setmana del Pilar me’n
vaig cap a Saragossa. Ja vos conte com m’ho passe. Besets.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia