L?alcalde de Meliana, Josep Riera, en un moment de l?entrevista en una de les estàncies de l?edifici consistorial de Meliana. / María José Ros La seua primera legislatura com a alcalde està a punt d’acabar, quins sentiments li provoca?
He estat treballant molt a gust perquè hem vist que hem sigut capaços de coordinar-nos i col·laborar amb la resta d’administracions i això ha possibilitat encarrilar molts dels projectes que calia impulsar. He treballat molt a gust amb l’equip, amb el personal de l’ajuntament. Hi ha hagut molta col·laboració, s’ha treballat molt i això et dóna molta satisfacció.
Se l’hi ha fet curt?
Es fa curt perquè quan posar en marxa projectes de canvi, quan vols introduir altres elements de funcionament…, quatre anys és poc. Els projectes d’envergadura els començarem només entrar i és ara quan es podran iniciar per a execució. L’anell verd, el centre de dia, la rotonda de la carretera de Barcelona, el pas subterrani de les vies… són projectes que estan fets, però requereixen més temps perquè siguen realitat. L’important és que es puga donar aqueixa continuïtat i els projectes seguisquen la tramitació. Però la veritat és que per a qualsevol projecte huit anys són necessaris.
Compromís porta quatre anys amb pacte de govern amb el PSPV, podem parlar d’un acord reeditable? Hi ha hagut sintonia?
Si, perfectament. Sempre hi ha tensions, però entre grups diferents i també entre els propis companys. Són frecs normals com els que pots tindre amb qualsevol equip humà. Hem treballat a gust, la relació entre nosaltres és bona, hi ha comunicació i participació. Per part nostra, el pacte és reeditable i crec que per part del grup socialista també.
Des del seu govern ha apostat amb força per temes vinculats a l’horta, sostenibilitat, medi ambient… ha estat la seua bandera?
Quan apostàrem per l’estratègia europea Edusi, ens va facilitar molt marcar els objectius. Evidentment, un dels objectius europeus és el tema mediambiental que també és fonamental per a un poble com Meliana amb un entorn molt important d’horta i amb una platja amb unes característiques molt particulars. Tot això ha coincidit amb una línia molt clara per part de la Generalitat amb iniciatives legislatives com el PAT de l’Horta, la Llei de l’Horta, o amb qüestions que afecten el litoral com el Pativel.
Com afecta tot això al dia a dia dels llauradors? S’està fent prou per a donar suport a este sector?
Mai es fa prou perquè es tracta d’un sector que parteix d’un abandó important. A Meliana, ja veníem de Fimel que és la primera fira que es fa en esta comarca i està molt consolidada i el que hem fet ha sigut incrementar l’acció amb iniciatives com la creació de la marca de productes de l’horta, el projecte de Meliana Bon Lloc, el Menja’t Meliana, el Mercat de Roca….
Hi ha relleu generacional a Meliana?
Meliana és un dels pobles en el que encara hi ha relleu generacional en el sector agrícola, però és un relleu que si no es cuida i no se li dóna continuïtat té data de caducitat. Al nostre poble hi ha al voltant d’una vintena de persones menors de 40 anys que es dediquen a la terra i amb projecte innovadors. Entenc que l’horta de Meliana permet que existisca este relleu però sempre que es vaja treballant en la línia de fer que això siga possible.
Per a marcar esta línia d’acció des de la seua Alcaldia, ha sigut vital el canvi en la Diputació i la Generalitat?
Ha sigut fonamental. Jo he pogut viure diferents situacions durant els anys que estic en la política local. He estat governant a Meliana amb el Partit Popular en les altres administracions, he estat en l’oposició també amb el Partit Popular i he de dir que el que estic vivint ara que estem governant tant a l’Ajuntament com en la Diputació de València i la Generalitat no ho havia vist mai. El nivell de col·laboració, de programes que arriben als ajuntaments des de diferents àmbits no s’havia conegut mai. Això t’ajuda molt a l’hora de planificar i projectar des de l’administració local. Ara saps que tens una sèrie de recursos per a invertir al teu poble, et pots programar i, torne a repetir, amb línies coincidents que es marquen des d’Europa i arriben fins a l’Ajuntament, passant per les administracions provincial i autonòmica. En este sentit, Meliana en esta legislatura rebrà de fons europeus tres milions d’euros per a projectes com l’anell verd, el palau de Nolla, el pla de mobilitat, bicicletes de préstec, vehicles elèctrics, punts de recàrrega… Són una sèrie de propostes que emanen d’un objectiu que té finançament europeu que, si tu el tens clar, pots anar sumant actuacions. I tot això de la mà de Foios i Albalat dels Sorells que també és algo que no s’ha fet mai i ha sigut molt important. Per exemple, la proposta del centre de dia és conjunta i ve a donar resposta a realitats i necessitats més enllà d’un municipi.
Imagine que quan va accedir a l’Alcaldia tenia clares aquelles qüestions que era prioritari impulsar o canviar, quines han sigut?
En materia d’urbanisme hi havia una sèrie de qüestions que era necessari resoldre per a avançar en altres línies. Per exemple, una d’elles era l’obertura del carrer València i l’entorn del pas a nivell del metre. La barrera del metre és important per a la integració dels diferents espais i ací s’ha fet una actuació important que permetrà també reordenar la mobilitat pel centre. El pas subterrani comunicarà les dues parts del poble ara mateix més separades. L’eixida cap a l’est urbanístic, amb un problema d’un habitatge que no permetia obrir el carrer, ha sigut també objecte d’una actuació important. S’ha millorat el tema de l’aparcament. Tot això eren qüestions importants que s’han pogut desbloquejar. També la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU). A nivell d’infraestructures i serveis, les qüestions més importants com el pavelló o el centre de dia ja s’estan fent. Hi ha una part més de gestió basada en l’impuls dels Serveis Socials, en la millora de la part educativa o cultural, l’impuls dels sectors econòmics (agrícola, polígon industrial…)
¿Les principals crítiques del PP li han vingut per la gestió econòmica acusant-los d’haver balafiat els diners públics, què ha de dir sobre este tema?
Són crítiques sense fonament i a la desesperada. El que han de fer és demostrar on està eixe balafiament. No es poden fer crítiques sobre l’IBI quan la realitat és que ara és un 23% més baix que quan governava el PP. És tan fàcil com comparar el rebut. Respecte a les afirmacions de que es podria necessitar un pla econòmic-financer, cal aclarir algunes qüestions. El primer és que ací ens trobem amb l’arquitectura financera del senyor Montoro (exministre d’Hisenda) que el que ha fet és dificultar que els ajuntaments puguen gestionar. Meliana, en concret, és un municipi sense deute, amb un pressupost molt estable que acaba tots els anys amb superàvit i que eixe superàvit va acumulant-se en un romanent de tresoreria que vas unflant i que està en els bancs i no pots utilitzar perquè et penalitzen seguint la regla de despesa que va establir el PP. Si trenques eixa regla t’obliguen a fer un pla econòmic-financer. La realitat de Meliana és que ha arribat el 2018, que veníem d’un pla econòmic financer de l’època del PP que en 2015 -any electoral- va trencar la regla de la despesa, i en eixe 2018 hem decidit incorporar el romanent per a comprar els terrenys educatius per a poder posar-los a la disposició de la Generalitat i, a través del Pla Edificant, poder fer el col·legi nou que el poble necessita. Eixe ha sigut l’incompliment.
Parla dels problemes causats per l’arquitectura financera de Montoro, però sembla ser que ara a més han de bregar amb la nova llei de contractació. Quines conseqüències està tenint?
Eixa llei de contractació es va aprovar al març de 2018 i ha provocat una paràlisi important. Ara per a qualsevol factura, com pot ser comprar bombetes, necessites tres informes. És una llei pensada per a les grans estructures ministerials, però per a les xicotetes administracions està sent un desastre. És necessari el control, però no s’ha pensat en les estructures reals i el personal dels ajuntaments.
Quins han sigut eixos projectes o iniciatives dels quals pot sentir-se més orgullós?
Portem executats prop de 2,5 milions d’euros però no ha sigut en grans obres sinó en actuacions menors, però molt necessàries, que han servit per a millorar el municipi. Les obres grans (pavelló, centre de dia, anell verd…) són les que estan executant-se encara i que es veuran acabats o molt definits més endavant. Un altre tema que era un repte era començar a fer coses en l’àmbit turístic i és alguna cosa que hem pogut canalitzar gràcies al Pla de Governança de la Mancomunitat del Carraixet que servirà per a donar-li un impuls turístic al municipi molt vinculat a l’horta, al litoral, a l’anell verd…
En els comicis de 2015 Compromís va aconseguir un resultat històric a Meliana, li dóna certa tranquil·litat per a afrontar la nova cita amb les urnes o no es pot baixar la guàrdia?
Més que els resultats de 2015 el que dóna més tranquil·litat és el treball realitzat. Hi ha una sensació de que la ciutadania ha vist que hem fet molt i el que fan és demanar que fem més. Estic tranquil perquè el treball ha sigut intens, l’hem anat explicant i la gent té element suficients per a poder decidir.
Considera que el PP ja va tocar sòl en 2015 i pot tornar a recuperar espai a la comarca?
Crec que el PP no ha tocat sòl i més ara, amb la consolidació de les noves propostes polítiques, el vot estarà més repartit. Pense també que el PP s’ha equivocat d’estratègia. La confrontació per la confrontació portada des de dalt fins a l’últim racó de l’últim municipi és una estratègia, però crec que equivocada. És el que ha succeït a Meliana, on el PP ha estat a la contra de tot, no ha fet ni una sola proposta en quatre anys, la qual cosa per a un grup municipal de 7 regidors és molt lamentable. Pots ser crític o molt crític però has de tindre un projecte per davant i el PP no el té. S’han quedat amb la crispació i el conflicte i d’això han fet bandera.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia