Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Molts de nosaltres
visquérem el colp del 23-F en primera persona. Malgrat que érem menuts, no
oblidarem mai les cares dels majors. Les preocupacions d’eixes persones que
havien simpatitzat amb la democràcia i que sentíem com que tot s’acabava. La frustració
d’aquells i aquelles que havien tornat de l’exili o que havien tingut una vida
clandestina fins que va arribar la llibertat. En unes poques hores, l’Espanya
que s’havia passat a color de sobte tornà al blanc i negre. La frustració i la
por es va apoderar de la societat. La vida podia tornar a ser com abans. La
diferència és que la societat estava tornant-se incrèdula al franquisme.
Malgrat la immaduresa del nou sistema polític, era complicat que es retrocedira
exactament al passat. Després de molts anys, allò és història. No obstant això,
cada vegada que ho recordem les persones supervivents (que encara en som moltes)
ens ve al cap tota aquella por i l’estat d’incertesa que eixa nit ens va
acompanyar. El soroll dels tancs que miraven des de darrere de les finestres el
tenim encara guardat. La ràdio que informava amb emoció continua en les nostres
oïdes. Foren moltes escenes per a adolescents principiants que no es poden
oblidar.
Estem en l’any 2019. Ha arribat sense avisar
un altre 23-F. Sembla que és un moment per a novament retrocedir en el temps.
Però esta vegada hi ha més motius que el simple aniversari per a pensar-ho. Els
extremismes, els radicalismes i la pujada de to de la política en són algunes
de les causes. Potser no fan pensar en colps d’estat ni en militars. Però tal
volta sí en pèrdues de llibertat, intoleràncies i en l’arribada de pensaments
únics. D’eixa situació tots i totes som responsables. La lluita contra els
extremismes és qüestió de dretes i esquerres. No val tot per un grapat de vots.
Necessitem ser més respectuosos amb la llibertat que ben bé ho mereix tot. No
deixem mai de raonar. No renunciem al diàleg amb els contraris, per molt
contraris que siguen.
En definitiva, recordem hui el 23-F des de
la distància i com a estímul perquè sols siga història sense retorn. Sempre
queda molt a fer, i més en estos temps
que corren.