L’any 2008 vaig presentar una moció de commemoració de la Declaració Universal dels Drets Humans que s’aprovà per unanimitat. Un dels acords era proclamar el respecte i la completa adhesió a la mateixa. Observant com es van limitant les llibertats a la ciutadania i als partits polítics a Tavernes Blanques, qualsevol podria pensar que la configuració política a l’ajuntament ha canviat d’una legislatura a l’altra (ben lluny de la realitat, el Partit Popular incrementà la seua majoria).
L’article 19 de la Declaració DD.HH diu "Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les seues opinions, el d’investigar i rebre informacions i opinions, i el de difondre-les, sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d’expressió."
Recordant aquest article resulta bastant incoherent que, qui també proclamara el seu respecte, en aquest legislatura faça una anotació al diari local Carraixet d’aquest caire: "El periódico Carraixet es una publicación municipal, por lo que no publicarà artículos de contenido político de grupos que no tengan representación en el Ayuntamiento".
Ara bé, si açò li sumem la votació en contra del Partit Popular a la moció sobre participació ciutadana presentada aquest 1 de març per A.C.E.R.T. on es proposava la gravació dels plens per a penjar-los a la web de l’ajuntament emprant mitjans de difusió de vídeos gratuïts, la conclusió no és sols incoherència, sinó una clara manca de voluntat de fer efectius els drets constitucional a expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions per mitjà de la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció i a comunicar o a rebre informació veraç per qualsevol mitjà de comunicació" i el dret fonamental a la llibertat d’expressió que parlàvem.
Gravacions dels plens
Cada vegada hi ha més públic assistent interessat en allò que es decideix a la institució i és curiós com l’equip de govern, mitjançant aquests fets, manifesta la seua nul·la voluntat de fomentar la participació i millorar el vincle entre la corporació i la ciutadania. ¿Què és el que passa per a tenir un posicionament tan clar en contra de les gravacions dels p l e n s ? ¿Quin és el perill d’escoltar opinions diferents a la nostra?
Sembla que resulta més fàcil aplicar allò de "donde dije digo, digo diego" i vetllar informació, especialment si tenim present que a les actes de les sessions plenàries es fa un breu resum dels debats i argumentacions emprades. Possiblement per això es prefereix posar impediments a publicacions de contingut polític i negar les instal·lacions municipals als grups polítics municipals per a realitzar xerrades, mentre sí se facilita a altres entitats.
Aquest és el reflex de l’empobriment de la democràcia: majories absolutes que obvien negociar amb l’oposició i incomprensió del dissens com a element per a fomentar l’autèntica participació política. Si la institució política ha de ser un reflex de la societat, en aquest cas, sembla que no ho és.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia