Teresa Garcia.
En
aquests dies en que el Periòdico
de Aquí, no ha pogut tindre la pàgina
d’opinió, han ocorregut moltes coses per
les quals caldria fer una petita parada per a la reflexió.
La
primera i més determinant la inclusió,
per part de la Unió Europea, de l’Eix
Cantàbric-Mediterrani dintre dels Eixos Transeuropeus
Prioritaris. Aquest objectiu tan important a nivell estratègic és
una victòria
dels i les veïnes
de les ciutats valencianes i aragoneses des de València,
fina a Saragossa i on els i les saguntines hem participat activament.
Sense la conscienciació, l’exercici de visibilització,
la generació d’un debat plural i
inclusiu que haja superat la política, no
hauria estat possible. Gràcies per tant,
per esta victòria
de la Federació de les Associacions de Veïns
i Veïnes del Port de
Sagunt, de Terol, de València, a les
associacions empresarials i la cambra de comerç,
Sindicats, comerciants etc.
S’ha
de dir, però,
que aquesta victòria
no és un final, és un inici. Realment el
que s’ha aconseguit és
que Brusel·les dibuixe en un mapa la
connexió Sagunt-Saragossa i es puga
accedir al finançament de les
infraestructures que duu a terme, que no és poc,
però que tampoc
té massa a veure amb la mobilitat que xafem a peu de carrer
tots els dies. Queda que es pressuposte, que s’execute
el pressupost, que es dissenyen els projectes bàsics
i d’execució.
Que s’adjudique. Que es facen les obres.
Un horitzó temporal molt llarg on caldrà
continuar reivindicant, però
no per això hem de deixar de
felicitar-nos per haver donat aquest primer pas. Les persones, no els
partits, per què intentar
traure rèdit polític d’un
treball col·lectiu no sols pot semblar ridícul,
si no que pot fer emergir certes contradiccions.
Les
infraestructures bàsiques que aquesta ciutat
necessita no són només aquelles lligades
al nivell estratègic i de futur. Crec que
si realitzem un repàs, per organismes i
institucions responsables, ens perdríem. Però
em preocupa sobre
tot una, d’àmbit estatal, on el
Ministeri de Foment te plenes responsabilitats, i on, caldrà,
demanar les responsabilitats que corresponguin als dirigents
socialistes. Per que el seu endarreriment sí
te conseqüències
directes.
La
connexió de rodalies amb el Port de Sagunt
és una conexió de primera necessitat per a la qual no
són necessàries inversions
d’envergadura i tanmateix te relació
directa amb el nostre dia a dia: amb els desplaçaments
que realitzem, els busos que utilitzem, el cost del carburant, la
contaminació que produïm
i, sobre tot, la qualitat de vida de la nostra ciutat. De que serveix
que el Corredor Cantàbric-Mediterrani tinga finançament
europeu, si no som capaços de que
el Port de Sagunt, un nucli de població de
40.000 puga connectar-se a la xarxa ferroviària
de rodalies. Per no parlar de les pantalles acústiques de
l’AP7, la connexió del Pontazgo, o
tindre uns accessos dignes per a Parc Sagunt, que
facen que no es convertesca en un embús permanent de camions.
El
votant, les persones que patim els dèficits d’infraestructures de
primera mà, sabem distingir el nivell abstracte
del concret. Quan es ven fum i quan treball. I en la mobilitat de
proximitat, lamentablement, queden molts deures per fer.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia