Les tensions familiars i la violència sexual protagonitzen la segona jornada de Cinema Jove

Cinema Jove

Cinema Jove, organitzat per l'Institut Valencià de Cultura, presenta demà dissabte, 22 de juny, a La Filmoteca tres dels llargmetratges que competeixen en la Secció Oficial i que tenen un component en comú: les relacions familiars i com aquestes influeixen en l'esdevenir dels seus protagonistes.

El primer d'ells, 'Los miembros de la familia', de l'argentí Mateo Bendesky, és un retrat del dol adolescent davant de la pèrdua recent d'un progenitor. En aquest, dos germans obsessionats respectivament amb el cos i amb el misticisme es queden atrapats en una ciutat del litoral quasi deserta per a tractar de complir els últims desitjos de la seua mare, que és morta.

Les localitats d'estiueig fora de temporada són un escenari habitualment del gust dels joves cineastes argentins i uruguaians. Bendesky justifica aquesta coincidència en el "fort component de melancolia, cosa que abunda en aquests escenaris costaners".

No és la primera vegada que el director se centra en les relacions filials. Els seus dos curts previs, 'El ser magnético' i el relat iniciàtic 'Nosotros solos', també estan protagonitzats per germans: "Els germans són de les persones més pròximes que un sol tindre en la vida, i al mateix temps són relacions que d'alguna manera li són imposades a un. Aquesta dicotomia que presenten, igual que les tensions que es poden generar i la possibilitat que hi ha sempre de mantindre o desarmar aquests vincles 'donats' (ja que al final depenen de la voluntat que hi haja de les dues parts de sostindre'ls) és una cosa que sempre m'ha resultat molt intrigant i que m'interessava molt explorar en els meus films".

L'argentí va poder desenvolupar el guió de 'Los miembros de la familia' gràcies a una beca MacDowell que va guanyar en 2016 en el Festival de Toronto. 'Los miembros de la familia' es podrà veure a les 11.30 hores a La Filmoteca.

A les 20.15 hores la directora holandesa Rosanne Pel presentarà la seua òpera prima 'Light as Feathers', un film ambientat en un petit poble polonés. La pel·lícula indaga en els orígens de la violència sexual a través de la història d'un xaval de 15 anys que manté una relació de codependència amb la seua mare, manipuladora i dominant, on sobrevola el complex d'Èdip. El jove trasllada la seua confusió emocional al vincle afectiu que manté amb la seua veïna de 13 anys, de la qual abusa tant físicament com emocionalment.

La directora s'ha inspirat en el treball de la filòsofa Hannah Arendt per a explorar el binomi culpabilitat i castic. Rosanne Pel ha optat per centrar-se en el punt de vista del perpetrador de l'abús, la qual cosa provoca una reflexió més profunda en l'espectador: "La violència sexual és un tema delicat i això es reflecteix en la seua representació en el cinema. Moltes pel·lícules es conten des de la perspectiva de la víctima. Això és comprensible perquè sentim simpatia per les víctimes. Però com a conseqüència, lamentablement, manquem de la informació necessària per a comprendre l'origen de la violència", ha afirmat la directora.

El tercer llargmetratge a concurs que es podrà veure aquesta jornada és 'The Dive', de Yona Rozenkier, que presentarà a les 22.30 hores el seu actor protagonista, Yoel Rozenkier.
Llicenciat en la Steve Tisch School de la Universitat de Tel Aviv, Rozenkier ha dirigit també els curts 'Bugs on a Helmet' (2011) i 'Raz and Radja' (2012), part d'un projecte israelià-palestí.

El director protagonitza juntament amb els seus germans aquest drama familiar amb tints d'humor negre en què se subratlla l'absurd de la contesa militar. Les bombes serveixen de teló sonor de fons en el retrobament de tres germans al 'kibutz' on van créixer per a complir els últims desitjos del patriarca.

Aquesta pel·lícula semibiogràfica està ambientada en 2006, durant la segona guerra del Líban, i mostra de quina manera marca l'individu i, per extensió, el seu clan, créixer en un país en conflicte continu: "En 2006, abans d'ingressar en el front libanés, el meu germà menor va vindre a visitar-nos durant 24 hores. Estava clar que les reserves també anaven a ser cridades a files, i això significava que els meus dos germans i jo vam tindre una última nit memorable abans que tots ens n'anàrem a la guerra", conta el director.