Pedro
Sánchez se come el turrón en Moncloa, eso si no le
pilla en alguno de sus intrépidos viajes por los mundos de
Dios.
De
momento tal día como hoy , 21 de diciembre, pretende
hacer un consejo de ministros en Cataluña que los CDR han
prometido que va a
ser calentito , por lo menos, calentito, ya veremos si el
Gordo cae en Barcelona
con terminación 155.
Otras
“malas lenguas” dicen que lo que pretende es un “encuentro
bilateral de igual a igual de soslayo” o sea, lo que viene a
ser a una especie de reconocimiento de cargo
presidencial a un Torra al que Papa Noel debería traerle
carbón por ser una plaga para Cataluña y España.
No
sé cómo será la comida de familia de Sánchez, espero que
no hablen mucho de política porque, los que fueron sus aliados
en la moción de
censura, empiezan a renegar de su
elección y no solo eso, ha reactivado el fantasma de las
navidades
pasadas ( eso siempre según su visión, claro) que se traduce
en VOX que, tal
vez traiga algún regalito en las próximas elecciones.
Pero
Pedro Sánchez es inasequible al desaliento y si
sobrevivió a unas elecciones generales , al destierro de su
partido y a la
vuelta al poder y también a una moción de censura que nadie
esperaba que ganara
¿por qué tendría que arrugarse ante un partido recién
emergido? ¿Por qué habría
que temer a un parlamento que empieza a no ayudarle?
Sánchez
puede tomarse los polvorones, el cordero y cantar
villancicos laicos en torno a una mesa tranquilo de que ,
igual, nada de lo que
parece acercarse se acerca. No perderá el ánimo, una persona
que viaja tanto es
, por definición, optimista. ¡¡Feliz Navidad!!
Albert Llueca
Teníem pactat
parlar del Nadal, o com Pedro Sánchez és menja el torró a la
Moncloa. Per això
m’ha vingut al cap allò de que hi ha persones que no tenen
res i que son
refrugiades, apàtrides i okupes.
Nadal. El Xiquet
Jesús va ser un refugiat, obligat a escapar de les
intencions homicides
d'Herodes. “Ell és el real defensor dels pròfugs de hui”. El
seu naixement
reclama a tots a no romandre insensibles enfront del drama
dels milers de
migrants del nostre temps, entre els quals hi ha tants
xiquets que tenen dret a
la vida, a l'educació i al creixement dins de les seues
pròpies famílies.
El missatge de
Nadal del Patriarca ecumènic Bartolomé I, està centrat
particularment en la
condició de qui està obligat a emigrar, i subratlla que
l'ajuda i l'assistència
a cadascun d'aqueixos germans, “per al Senyor que naix,
seran dons més
preciosos que els que li van entregar els Reis mags”.
“En la nostra
època, considerada com una època de progrés, molts xiquets
estan obligats a
convertir-se en pròfugs, seguint als seus propis pares, per
a salvar les seues
vides, vida que els molts enemics miren amb sospita. Tal
fet, constitueix una
ignomínia per al gènere humà”.
En canvi, totes
les societats, “han d'assegurar un creixement social, que
pot els ser
assegurada a través de l'alimentació i de la instrucció en
l'àmbit de la
família tradicional, basada en els principis de l'amor, de
la filantropia, de
la pau, de la solidaritat, béns que el Senyor encarnat ens
ofereix. El Salvador
que va nàixer, ens crida a tots a acollir aquest missatge de
salvació dels
homes. És veritat que a través de la història de l'home, els
pobles han
realitzat moltes migracions i assentaments.
També esperàvem
que després de les dues guerres mundials i les declaracions
sobre la pau de
líders eclesiàstics i polítics, les societats de hui,
assegurarien la
convivència pacífica dels homes en els seus propis països.
Lamentablement, els
fets desil·lusionen l'esperança, sent que grans masses
d'éssers humans, davant
l'amenaça de la seua anihilació, estan obligats a prendre el
camí de la
migració”.