Lluna Àrias. El dia 15 de maig de 2016 va nàixer la meua filla. Hospital La Fe,
quasi 12 hores al paritori. Va ser dur i molt llarg. La primera nit, ja amb
Mariola, jo estava esgotada. El meu company es va passar la nit despert, mirant
la xiqueta i mirant-me a mi, cuidant-nos.
A penes unes hores després ja estàvem els tres entrant per la porta de
casa, amb la criatura al braç, i tractant d’imaginar com ens apanyaríem a
partir d’ara, a soles, com seria ser mare (i pare). A penes 10 dies després
vaig viure el moment més difícil des de la meua curta trajectòria de mare. Era
diumenge de nit, l’endemà ell s’havia d’incorporar a treballar, s’acabava la
breu baixa de paternitat. Recorde que em va envair una sensació enorme de
soledat, inseguretat, tristor... Ara em tocava fer front a aquella enorme
responsabilitat, sola des de les 8 del matí fins a les 6 de la vesprada.
A mesura que anaven passant els dies, jo anava agafant confiança en la
meua nova tasca i a poc a poc fins i tot tenia temps per poder organitzar
calaixos amb robeta diminuta, posar rentadores, fer tràmits per a l’escoleta on
aniria la xicoteta, etc. Segons passaven els dies, el meu domini de l’espai, de
les tasques, de les cures, i de tot, anava a més.
Però injustament, com més dies passaven, el meu company, el pare, més
informació desconeixia del procés de criança. Com a home compromès amb una
paternitat activa les poques hores que passava a casa
després de treballar les dedicava a la seua filla. I començaren les preguntes; On estan els bodis? I els pijames? On
guardes les tovalloles de la xiqueta? Quina cremeta li poses al culet? I és
clar, em vaig plantejar: com ha de saber on estan les coses o com ens
organitzem si porte 4 mesos dedicant-me en exclusiva a la criança de la meua
filla mentre ell es passa 10 hores al dia fora de casa? Trobe que resumeix la
càrrega psicològica que suposa per a la major part de mares assumir la pràctica
totalitat de l’organització familiar. Mariola, es calmava més amb mi, amb la
persona que més temps passava amb ella en els primers dies de la seua vida.
Ara, per fi, veiem com els pares tindran el dret d’exercir la seua
paternitat en igualtat de condicions amb les mares i cobrant el 100% del seu
salari, de forma progressiva fins a 2021. Hi ha qui diu que no té sentit, que
no podran alletar-los!! Evidentment, això no ho podran fer per molt que
s’allarguen els permisos de paternitat. Però, podran formar un equip, junt amb
la mare i la criatura. Aprendre junts a desenvolupar el nou paper. Perquè la
xiqueta té dret a compartir els seus primers dies de vida amb els dos
progenitors, perquè el papà té dret a viure-ho i perquè sobre la mare no pot
recaure tota l’organització familiar d’aquesta època i de les que vindran.
A més, els permisos de maternitat i paternitat iguals, intransferibles
i irrenunciables suposen que la mare deixarà de patir discriminació al seu lloc
de treball pel fet de ser dona i ser susceptible, per tant, de quedar-se
embarassada. Amb permisos idèntics, les empreses no discriminaran les dones pel
fet que puguen ser mares
Els permisos de paternitat iguals i intransferibles són, sense cap
dubte, una mesura eficaç per a l’eliminació de les discriminacions de les dones
al mercat laboral a causa de la maternitat. Però a més, suposen una doble
garantia: que les criatures podran gaudir dels dos progenitors, i que es
respectarà el dret del pare (o segon/a progenitor/a) a criar al seu nadó en
igualtat.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia