Eva Sanchis. EPDA
Ser alcaldessa és treballar en un gran circ.
És ser equilibrista en un grup de govern divers i d’una
corporació encara més plural. És saber fins on es pot estirar la corda i tindre
present que si s’estira molt es trenca. És una vocació, és aprendre a anar pel
fil d’aram, un procés d’aprenentatge constant, ple d’encerts i d’errors
combinats amb intuïció i il·lusió a parts iguals.
És creure en la màgia, no deixar de sorprendre’t de la
implicació d’algunes persones del teu voltant que sense tindre cap obligació,
entreguen part de la seua vida a ajudar als demés i a organitzar coses per al
poble i que creuen encara que un altre món és possible i treballen per fer-lo
realitat. És escoltar moltes vegades “no se cóm pots en tot?” i de vegades
tindre la sensació de que ja no pots, però per art de màgia carregues piles i
tornes de nou al lloc on la gent ha triat que estigues.
És formar part d’una escola de vida, aprendre moltíssimes
coses, és ampliar els teus coneixements sobre temes que mai havies tractat, és
créixer personalment i en equip.
És tindre com a públic a gent meravellosa que viu al teu
poble i no havies descobert, és poder participar de la festa, de la vida
comercial, esportiva, cultural, educativa d’un poble que no descansa mai. Un públic
que de vegades també fa xiulits als que has de saber com respondre.
També és ser domadora, perquè has de saber com organitzar
tot un equip de treballadors i treballadores que en molts cassos són més que
els de qualsevol empresa del teu poble, és saber traure el millor d’ells i fer
que també tinguen eixa vocació de servei. Però també la política s’ha convertit
en una professió de risc on la normativa tan restrictiva et posa davant dels
lleons en moltes ocasions.
És ser un poc pallassa i saber traure un somriure del altres,
fer realitat el seus somnis per convertir a Godella en el millor lloc on viure,
i també saber dibuixar-te de vegades un gran somriure a la teua cara quan les
coses no pinten be.
És ser una malabarista dels números perquè en èpoques de
crisi és quan més hem de posar en marxa la imaginació per tal de mantindre la
vida del nostre poble amb uns recursos ben menuts, i és també ser una
malabarista de l’agenda, perquè de vegades no pots creure que hages fet tantes
coses en un dia.
Ser alcaldessa es també ser la presentadora, és posar-te
un altaveu per reclamar el que creus que és just per al teu poble, més
autonomia, més finançament, més recursos humans, lleis més estables, i tantes
altres coses.
Ser alcaldessa és viure el circ de la vida amb gran
responsabilitat i un gran honor perquè sé que sóc el principal referent polític
de moltes persones, que veuen molt lluny als polítics que ixen a la televisió
però molt a prop a qui està al seu Ajuntament. Persones a les que els preocupa
la corrupció però també l’estat del seu carrer i del parc on va amb els
xiquets.
És obrir les portes de bat a bat -“passen i vegen”-, és
transparència, participació i saber que quasi sempre algú està observant-te.
Ser dona i alcaldessa és un immens orgull, una
experiència vital, és sentir que has trencat una mena de sostre de cristall, i
és aborronar-te quant sents a una xiqueta dir-li a sa mare... si Eva és alcaldessa
jo puc ser presidenta del Govern?... és tornar a creure en la màgia.
Per tot això sóc alcaldessa.
Comparte la noticia