Paquita la Sureta Un
any més l'Ajuntament d'Albal organitza el Premi Poble d'Albal, que
enguany celebra la seua segona edició. Un nou acte en el qual es vol
reconèixer la trajectòria professional dels guardonats, els seus
mèrits, la seua dedicació i el seu esforç. L'any passat el guardó
va recaure sota Francisco Zacarés, compositor i director musical
Albalenc i enguany la persona sobre la qual ha recaigut aquest honor
de manera unànime es Francisca Muñoz Pastor, "Paquita la
Sureta".
El
regidor de Cultura, David Ramón, la
regidoria del qual organitza estos premis ha destacat que “Paquita
es una figura molt important a Albal, tots els partits ens hem posat
d’acord per donar-li aquest premi, que vol reconèixer la
importància que es mereix”.
Paquita
va nàixer a Albal el 12 de febrer de 1929, fa vora 90 anys, era
finals dels anys 20, i faltava poc perquè Espanya visquera un dels
moments més negres de la seua història contemporània, la Guerra
Civil i la posterior dictadura que va durar quasi 40 anys. "La
Sureta" es va criar en un temps difícil, en un temps de guerra
i de feixisme, on el paper de la dona estava ple de limitacions i
dificultats. Ella va lluitar per fer-se un lloc i va fer moltes i
molt bones coses per Albal.
"La
Sureta” ha sigut des de ben menuda molt treballadora, al ser filla
única i, com diu ella, “al
no hi haure xic a casa”,
ella era l’encarregada d’acompanyar a son pare al camp quan hi
havia molta feina. Va desenvolupar diversos treballs, treballs,
tapissant, en vivers o a la mateixa cooperativa del nostre poble, a
pesar de la negativa de sa mare, però a Paquita li agradava
treballar, li encantava estar on hi haguera gent.
També
va col•laborar activament amb els moviments juvenils de la
localitat, en aquell moment integrats a l'Organització Juvenil
Espanyola Femenina, on va destacar per la seua passió pels balls
tradicionals, dels quals posseïa una gran afició a més de grans
coneixements, una passió que venia de família, degut a que son pare
era un gran ballador i son tio, “Vicent el Purere" va ser el
fundador en Albal dels balls tradicionals. És aquesta passió la
qual la va convertir en figura indispensable junt amb la de Fermín
Pardo, en la recuperació i posterior promoció arran del nostre
territori dels balls tradicionals com ara les Valencianes i el Bolero
d'Albal,
A
part de la seua gran aportació a la cultura valenciana, Paquita
també va destacar per la seua llavor política a Albal, sent la
primera dona Regidora a l'Ajuntament d'Albal entre els anys 1974 i
1979. Un càrrec que li va vindre per sorpresa, segons ens conta la
pròpia Paquita “Jo
no vaig decidir clavar-me a política, a mi hem cridaren, segurament
ho va enviar la delegada de València, la que estava en la junta i
ella digué “ací hi ha una dona que val per a política”, això
crec jo, i es quan el governador va ratllar els noms del llistat de
tres homes que es va enviar des d’Albal i hem va posar a mi. Quan
va aplegar la ordre a l’Ajuntament, els regidors que hi havia en
aquell moment votaren per unanimitat la meua entrada”
Va
ser l’encarregada de l’àrea de cultura i joventut “en
aquella època jo era una fiera,
tots homes cara a mi, jo assoles de dona, i si hi havia de dir la
veritat, jo la deia, Se’m respectava però no se’m feia massa
cas”. Paquita des de l’Ajuntament
va lluitar per la igualtat entre homes i dones, recorda un cas en
particular que va aconseguir pujar-li el sou a una dona de la neteja
que feia a més de conserge, i cobrava molt menys per les dos feines
que l’anterior home conserge, però no sense abans passar per
comentaris d’alguns companys que li dien que com podia comparar un
home amb una dona a lo que ella responia amb el seu carisma
característic “clar que no, com vaig
a comparar un home amb una dona, si una dona val molt mes que un
home, però d’un rato
llarg.”
Però
a més de política, i de la seua llavor cultural, també cal
destacar la seua funció social per el poble d’Albal sent una de
les fundadores de l'Associació d'Ames de Casa d'Albal al 1976, i per
descomptat per la seua llavor a la residència de majors, que des de
la seua obertura el 1981 porta desenvolupant una tasca
incommensurable de suport i ajuda de forma totalment altruista.
Residència a la qual viu i segons ella “m’agrada
tant que d’ací no hem treien, He sigut molt feliç ací dins”
És
per tot açò pel qual s'ha decidit atorgar-li el Premi Poble
d'Albal. Rep este reconeixement amb molta modèstia i un poquet
cohibida, “Hem
sembla massa, jo tot el que he fet ho he fet de cor, creient que era
lo correcte, sempre defenent a les dones. He
tingut una vida plena, tot lo
que m’ha agradat es tot lo
que he fet, a ballar a ballar, a fer esport,
pues esport, jo contenta i
feliç. I no m’ha donat mai importància ni vergonya,. Perquè no
puc ballar, que si nos enseguida hem posava”
La
gala tindrà lloc el pròxim divendres 5 d'octubre a les 20.00 hores
a la Casa de Cultura, l’Alcalde Ramón Marí serà l’encarregat
de donar-li el premi. En acabar l'acte tindrà lloc un vi d'honor per
a tots els assistents.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia