Les cames de Laia.
Queden
pocs dies perquè arribe el Nadal i encara no he organitzat la
celebració. Enguany tot serà diferent perquè ma mare no està amb
forces. Però de la manera que siga ens reunirem tota la família en
ca mos pares. Ja he preparat les estrenes per als meus fillols i he
comprat el torró en la pastisseria.
Fa
uns dies que visc de prop el nadal. Estiguí en la fira de Canet i
vaig vore el betlem. M’agradà moltíssim com també el
d’Aprendices
i el de Benifairó. Per cert en eixe poble he vist que han instal·lat
una pantalla amb informació turística. Està molt bonica. Ahir aní
a la fira d’Algímia. Sempre pegue per allí una passejadeta.
Anàrem Fina i jo. Com que no estiguérem molt, em va convéncer per
baixar a Estivella. Li havien dit que hi havia un arbre curiós fet
de punt de ganxo. La veritat és que m’agradà. Es veu que estaven
fent missa perquè les portes estaven obertes. També crida l’atenció
el betlem de siluetes negres que posen en la paret. Després vam
estar en un bar que hi ha en l’entrada. Ens férem una cerveseta.
Necessitàvem xarrar tranquil·lament. Últimament no ho fem tant. Li
comentí que havia faltat Isabel Galdón, una de les promotores de
l’associació contra el càncer de pit. La cunyada de la meua
companya de treball Paula està en l’associació. Ens va contar que
era una dona excepcional. Fina em preguntà perquè no havia estat en
els premis del Periódico.
Li vaig dir que tots els anys em passa alguna cosa. No poguí anar ni
quan em donaren el Premi. Ma mare tenia febre i em vaig quedar a sa
casa perquè eixe dia no teníem la xica. Hem acordat que, sí o sí,
l’any que ve anirem les dos.
La
veritat és que estos dies ens recordem de la gent que ja no està
amb nosaltres i també de les persones bones que hem conegut. M’ha
emocionat vore que li dedicaran un carrer al rector Juan Camarena. Jo
sols el vaig conéixer de vista i pel que m’han contat però es veu
que era especial. Eixes persones no les havíem d’oblidar mai.
Esta
vesprada he quedat amb Gonzalo. Volem fer algunes compres de menjar
per al dia de Nadal. De nit estarà amb la seua família però el 25
vindrà a casa amb la meua. De pas, ens arrimarem a una botiga de
l’avinguda 9 d’octubre. Allí sempre trobe alguna coseta. Després
anirem pel camí Reial. L’altre dia, quan feia unes gestions en
l’Ajuntament, vaig vore en una tenda una estufeta. Per no anar
carregada la paguí i el vaig deixar allí.
La
setmana que ve la tindré tota lliure. Em
quedaven uns dies i els aprofitaré. M’agradaria
trobar temps per a escriure poemes dels meus. Espere que el 2019 siga
el meu any i els puga publicar. Vull passar molt de temps amb
Gonzalo. Crec que ara estic enamorada com mai i no desitge que se
m’escapen els moments. Hem de tindre temps per a tot. Espere que
també per al llit. Tinc ganes d’estrenar un joguet que he demanat
per internet per a gastar-lo els dos. Espere que ens agrade. Si
funciona vos ho contaré.
Abans
de dir-vos adéu necessite dedicar-vos les meues últimes línies.
Vosaltres per a mi sou importantíssims. Em doneu il·lusió per a
escriure. Cada quinze dies m’alegre perquè sé que alguns de
vosaltres, en obrir el Periódico
em llegiu. No sé quants però amb uns poquets em conforme. Vos
desitge, als que em llegiu i també als qui sols mireu les meues
cames i el titular, el millor. Sigueu feliços estes festes. El Nadal
passa prompte i cada any és irrepetible. S'incorpora gent i una
altra en deixa d’acompanyar-nos. Així que visqueu l’instant.
Besets i bon Nadal.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia