Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Entendido
Iniciar búsqueda
Cerrar
MEDIAMBIENT

Un nou estudi aporta mesures per a ajudar a la conservació de les tortugues marines

La cria en captivitat de tortugues nounades i la protecció de les postes contribuiria a garantir el futur de l'espècie en les nostres aigües
REDACCIÓ - 16/04/2018
Un nou estudi aporta mesures per a ajudar a la conservació de les tortugues marines
Un nou estudi aporta mesures per a ajudar a la conservació de les tortugues marines

La cria en captivitat de tortugues nounades i la protecció i reubicació de nius contribuiria a la conservació de les tortugues babaus, Caretta caretta en les nostres aigües. Aquesta és una de les conclusions del primer estudi de seguiment realitzat sobre el comportament de tortugues post-nounades al Mediterrani i que s'ha publicat recentment en la revista Marine Biology. La recerca analitza els moviments de 19 tortugues babaus procedents de tres nius diferents, alliberades entre els anys 2015 i 2017, i a les quals es va seguir via satèl·lit, en alguns casos durant més de quatre mesos.

L'estudi publicat és fruit de la col·laboració entre la Universitat Politècnica de València, la Universitat de València, el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), la Fundació CRAM i l'Oceanogràfic de València, amb el suport de la Conselleria d'Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana i altres entitats conservacionistes i administracions públiques. Segons la investigadora de la UPV, Sara Abalo, la supervivència mitjana de les tortugues post-nounades durant els tres mesos posteriors a la solta va ser d'almenys un 59%; una xifra elevada si es compara amb la taxa de mortalitat dels nounats, que en els seus primers moments de vida lliure pot ser propera al 90%. Com explica Sara Abalo, les tortugues objecte de l'estudi van ser capaces de sobreviure i de desplaçar-se de forma adequada.

Els anys perduts de les tortugues

Eduardo Belda, investigador de la Universitat Politècnica de València que participa en la investigació i director del Màster en Avaluació i Seguiment Ambiental d'Ecosistemes Marins i Costaners de la UPV, afirma que les tortugues babaus s'enfronten a diverses amenaces d'origen humà: la pesca, la presència de deixalles plàstiques en el mar i el canvi climàtic i per açò és necessari conèixer el seu comportament, de manera que puguen establir-se mesures adequades per a la seua protecció.

Segons el científic, després del seu naixement, les tortugues babaus nounades es dirigeixen cap al mar, s'allunyen de la costa i no tornen a ser observades fins que tornen a aigües costaneres com a grans juvenils. 'Els anys que passen en aquest període es coneixen com els anys perduts, necessitem conèixer-los', afirma Eduardo Belda.

Postes en el Mediterrani Occidental

Des de 2001 es registren nius de tortuga babau en el Mediterrani occidental, situació que no s'havia registrat anteriorment. Les tortugues nascudes d'aquests nius del Mediterrani occidental estan amenaçades per la naturalesa turística de la majoria de les platges, per la qual cosa s'advoca per la reubicació, per personal qualificat, de les postes d'ous a llocs d'incubació segurs.

Eficiència de la cria en captivitat

La cria en captivitat de nounats, fins a aconseguir una grandària i pes que facilite la seua supervivència en llibertat, és una altra de les mesures possibles, encara que la seua eficiència s'ha posat en dubte per temor al fet que no desenvolupen competències per a ser autosuficients.

Segons Sara Abalo, titulada en el Màster en Avaluació i Seguiment Ambiental d'Ecosistemes Marins i Costaners de la UPV, en aquest estudi s'ha mostrat que les tortugues post-nounades criades en captivitat van ser capaces d'alimentar-se i desplaçar-se adequadament. La majoria de les tortugues van viatjar a zones d'aigües obertes al Mediterrani, amb preferència pel Mar d'Alborán, el mar Balear i el corrent d'Algèria, en direcció a l'estret de Sicília. Cap de les tortugues marcades va creuar l'estret de Gibraltar, d'acord amb les hipòtesis que sostenen que la xicoteta grandària de les tortugues post-nounades no els permetria travessar els forts corrents d'entrada al Mediterrani en aquesta zona.

Solament un dels grups de tortugues de l'estudi, que va patir una infecció parasitària durant el seu període de cria, va freqüentar en major mesurada zones costaneres, comportament que s'atribueix a la seua pitjor condició física. Dos de les tortugues de tot l'estudi es van recuperar temps després de ser alliberades, ambdues amb plàstics en els seus estómacs.

Necessitat de seguir estudiant

Segons Eduardo Belda, investigador de la UPV, els resultats d'aquest estudi són esperançadors, ja que s'obri l'oportunitat de conèixer el que succeeix en els anys perduts de la tortuga babau. No obstant açò, per a obtenir resultats més concloents s'han de continuar aquests estudis millorant la tecnologia de seguiment, reduint la grandària i augmentant la vida útil dels teledetectors.

Otras noticias en En Valencià

L'alcalde de València ha participat en l'obertura institucional de les jornades internacionals de FERRMED i reivindica el soterrament de les vies a València
Els treballs de reparació han sigut reomplir els forats que s’hi havien format i restaurar amb el color habitual que lluïx en eixa part de l’escenari.

Otras noticias en sucesos

Tras ser detenido en cuatro ocasiones en el último año por siete supuestos casos de abusos sexuales a niños varones de entre 6 y 8 años
Detenidas 20 personas y realizados cinco registros en los que se intervino abundante documentación, además de terminales móviles y tarjetas bancarias

Comparte la noticia
Eventos y digitales valencianos, S.L. Todos los derechos reservados
-


Otros productos de Eventos y digitales valencianos, S.L.