Teresa García. Em ve al cap la
comèdia de Dario Fo, amb un sabor agredolç, agredolç en el sentit
que la realitat actual de la política estatal supera, amb escreix,
la ficció més hilarant.
Les notícies amb
les que s’alcen cada desdejuni són més pròpies d’un País de
pandereta, que de l’Europa civilitzada. És inconcebible la
convivència del poder executiu i el judicial per tal de tapar el
fang de la corrupció del PP.
El ministre de
justícia, la cúpula d’interior, les empreses consultores de
Montoro, deixen ben a les clares que l’Estat, en mans del Partit
Popular, no era el garant del respecte a la llibertat i el lloc on
descansa l’interès general i els drets democràtics. No, no us
enganyeu, l’Estat per al PP sembla era una màquina de fer diners
“extra”.
Fa
fàstic assistir a la comèdia en la que la burla al ciutadà i als
impostos que paga, te un paper principal, i costa molt, combatre la
degradació que produeix un partit amb corrupció sistèmica i
canviar la impremta reputacional, en aquells llocs on s’ha produït
l’alternativa.
I costa tant, per
que les corrupteles han impregnat tant la maquinària de funcionament
del sistema públic, que moltes voltes, tindre un funcionament públic
de qualitat, amb garanties costa tramitacions llargues, que
precisament focalitzen això mateix, la transparència i la seguretat
jurídica. No obstant això, governs com el de la Generalitat, o el
de Sagunt, estem sembrant i fent germinar una administració tan
àgil com siga possible i segura jurídicament.
No és fàcil
avançar en la transformació de la nostra societat, si amés, a més
existeix la complicitat hipòcrita d’altres partits que falsament
abanderats de la regeneració, sostenen el sistema corromput per un
partit que, si tot es demostra com pareix, deuria ser il·legalitzat
per finançament il·legal.
El que no
consentirem però, és “fer callo” o vacunar-nos escàndol rere
escàndol amb aquell “no hi ha res a fer” per que hi ha moltes
alternatives. En primer lloc no votar-los de nou, ni als corruptes,
ni als que li donen cobertura i es donen per pagats amb un parell de
comissions d’investigació parlamentàries i la segona participar i
treballar per una millora activa de la gestió pública.
Ara, després de la
fugida d’Espe no espereu un allau de responsabilitat política, ja
que ací no dimiteix ni Deu.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia