Lluís Mesa.
Hi ha persones que no
passen desapercebudes en la vida política. Són conegudes no sols
pel càrrec sinó per tindre una especial personalitat. Estan per
damunt dels valors ideològics. Sempre diuen la seua sense demanar
permís. Representen perfectament l’actitud populista que és capaç
de superar-ho tot. En este context un dels qui millor simbolitzen
eixa manera d’estar i governar és Alfonso Rus. Almenys així ho ha
sigut fins que amb l’arribada del mes de maig tot ha canviat.
Per una banda, el lloc
estratègic que ocupava en el seu partit s’ha desintegrat
acceleradament. A més, els companys polítics, els quals semblava
creien en ell i deien estimar-lo, li han girat l’esquena. En eixa
situació tan sols resta per saber on està suport populista que li
infonia força al si del Partit Popular, amb el qual ha generat un
clientelisme/fidelitat polític intens.
La realitat és que res
ha vingut per casualitat. El fet de ser un “incontrolat” dins la
seua força política havia generat tensions en alguns sectors que
esperaven el moment adequat per llançar-se contra ell. El populisme
que ben bé encarna ha permés l’aplaudiment i la permissibilitat
qualsevol actuació autoritària amb l’objectiu de buscar
efectivitat i el reconeixement del poble. Així que un escàndol com
el sorgit, i sobretot que esta siga ventilat en part des de
determinades persones del seu partit, no ha sigut tan estrany. Per
molt que sorprenga i escandalitze ,existien els ingredients
necessaris perquè passara.
A hores d’ara sols
resta esperar els efectes d’esta crisi. Potser el populisme guanyat
a pols per Rus no acabe amb la suspensió de militància per part del
partit. Tal vegada Rus decidisca tirar endavant sol o amb un futur
partit. Tal volta simplement agafe la maleta, i per evitar que
s’eixample encara més l’afer, torne a casa. Mentrimentres arriba
el futur, sols queda avergonyir-nos d’un esdeveniment que embruta
encara més la política valenciana i pensar en Alfonso Rus: aquell
polític que va ser i el que serà o deixarà de ser.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia