Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
El ritual amb el bou té una llarga tradició
en la comarca. Els festejos taurins han invadit els carrers i ocupen un lloc
central de les activitats estiuenques. Eixa situació ha fet que apareguen defensors
acèrrims d’eixes celebracions. Però també ha aconseguit que hi hagen oposicions
contra els esdeveniments relacionats amb els bous. Ara, amb el canvi de les
autoritats municipals, sembla replantejar-se l’actitud de l’administració. Eixa
realitat ha generat gran quantitat de reflexions al voltant del paper dels
consistoris, de la seua relació amb el compliment de la llei autonòmica i del
contacte amb les entitats organitzatives. Pel que fa a la legislació, cal
analitzar el paper de la Generalitat, com a promotora dels decrets. S’ha de
tindre en compte quin és el tipus de llei que millor regula la relació amb la ciutadania,
la seguretat i la protecció dels animals. No s’ha d’oblidar que la limitació de
l’ús de l’espai públic no pot estar desmesurada.
A més en l’àmbit de la
seguretat cal incidir. Vistes les recents desgràcies, per exemple, s’observa
que la regularització de l’ús de les rateres es fa del tot necessari per
aconseguir eliminar moltes víctimes. Finalment, en ser esta una activitat de
risc, l’administració com fa per exemple en la utilització de determinats
productes del qual es lucra (alcohol o tabac) hauria de publicitar el fet que
és perillosa i que pot causar ferides greus o la mort. Els ajuntaments han de
valorar la relació amb les entitats festives. El fet que siga una activitat perillosa
i que priva l’accés lliure de la ciutadania a la via pública, més que unes altres
festes, ha de fer que els consistoris extremen el compliment de la llei i que no
es dediquen a la seua protecció. La missió no és acabar amb un festeig que resulta
viu i que és volgut per una part de la ciutadania però tampoc potenciar-lo. En resum,
els ajuntaments han de garantir la llei i l’administració autonòmica no ha de
cessar d’assegurar: els drets individuals, la seguretat i la potenciació d’una
campanya que avise els usuaris de la perillositat d’estos actes. Els bous al
carrer han de viure des del respecte a la llei però sense sacralitzar-los ni
odiar-los.