Carlos Esteve, màxim goleador de l'Atlètic Saguntino: "Em trobe en el meu millor moment de forma"

Carlos Esteve. EPDA

-Qui és Carlos Esteve?

-Sóc un xic que sempre he lluitat pel que vull, ha sigut molt difícil arribar fins ací. Quan estava al Vila-real venien jugadors millors que jo, més grans, més forts però lluitant i esforçant-me vaig aconseguir estar 13 anys allí. No m’han donat res, tot el que tinc m’ho he guanyat

-Quina ha sigut la teua trajectòria?

-Després de tretze anys al Vila-real vaig anar cedit al Cacereño de 2ªB on ho vaig passar molt malament, després vaig tornar al Vila-real B, Saragossa B, Pobla de Mafumet i finalment cap al mes d’octubre de l’any passat vaig arribar al Saguntino.

-Com valores la temporada actual?

-Vaig començar molt bé, fent gols, però no era suficient. L’equip necessitava més poder ofensiu, defensava bé però per qüestió de detalls no aconseguíem guanyar els partits. Després l’equip millorà l’atac i vingueren els primers resultats positius. Em vaig trencar dos dits de la mà i em limità molt a l’hora de bracejar. En tornar a la competició em vaig lesionar novament i ara em trobe en el nivell més alt de tota la temporada.

A nivell col.lectiu al principi era un fracàs, no enteníem perquè no guanyàvem si érem bons, molts de nosaltres teníem experiència en 2ª B, Pablo Vidal, David Fas, Óscar, Javi Rubio, Lois. Podíem competir però per qüestió de detalls no guanyàvem. Aconseguírem arrancar i amb molt d’esforç hem aconseguit la dinàmica positiva dels últims mesos i va a ser molt difícil que ens paren.

-Quina diferència hi ha entre la 3ª divisió i la 2ªB?

-En 2ªB si falles te la fan i en 3ª falles dos o tres i tal vegada no et fan el gol. En 2ª influixen més els errors en el resultat final.

-Estudies 4t de psicologia. És difícil compaginar el futbol amb els estudis?

-Quan estàs al Vila-real el primer són els estudis. Primer l’ESO i després el Batxiller. Has de tindre una base acadèmica. Si no vas bé en els estudis poden arribar a expulsar-te si no eres un “crack”.

-Quins valors ha de tindre un futbolista?

-Primer de tot has de ser humil. De ben jove estava en una escola on hi havia jugadors que ja tenien diners, cotxe, que s’ho tenien molt cregut i no han arribat a res. Has ser persona abans que futbolista.

-Com ha de ser un entrenador?

-Una persona sincera, que diga les coses a la cara, davant de tots els companys. Que tinga personalitat per a transmetre les seues idees encara que no coincidisquen amb l’opinió dels jugadors.

-Què opines de l’estil de joc del Saguntino?

-Sóc un jugador que té unes qualitats per a jugar com juguem però vinc d’una escola on no podies xutar sense control, era impossible. Vaig arribar ací i em van explicar el que hi havia. A mi m’ha vingut de meravella perquè la forma de jugar del Saguntino m’ho ha donat tot. A més, pense que si no haguérem jugat així no estaríem on estem.

-Quins són els punts febles de l’equip?

En este moment és difícil trobar-ne. Fa uns mesos no teníem canvis però amb els fitxatges d’hivern tenim un equip complet perquè Rubén, el secretari tècnic s’ha mogut molt i ha fitxat gent de molta qualitat. Jugue qui jugue l’equip no perd nivell. Tot i això ens falten 3 o 4 passades més, una miqueta de calma, sobretot fora de casa per a no córrer tant i tindre una mica més de possessió.

-L’últim gol contra l’Espanyol no ens cansem de veure’l.

-És producte de la confiança. En principi volia passar-la a Gámez que sempre ve com un tir darrere de mi, però la pilota se’m va quedar mig botant, la vaig colpejar i em va eixir un tir a l’escaire.

-Que t’ha donat el Saguntino per a créixer tant com a jugador?

-Fonamentalment confiança. En cap equip que he estat he sigut titular indiscutible, jugava poc i quan eixia havia de fer gol sí o sí, eixe dia m’ho jugava tot. Ací tinc un marge d’error que m’aporta la tranquil.litat necessària per a mostrar el meu futbol.

-Que ens pot dir de l’afició?

-És el millor que té el Saguntino ara per ara. Sabem que és una sensació nova la que estan vivint a Sagunt i ens contagien eixa il.lusió. Per tant no podem fer altra cosa que deixar-nos la pell en el camp per ells. Cada vegada ve més gent als partits i estem orgullosos de poder conviure amb esta afició.

-Pel que fa la Copa Federació, què coneixes del rival?

-Conec 3 o 4 jugadors que estigueren amb mi al Vila-real. És un equip que ens ve molt bé, la veritat. Volen jugar el baló, està dissenyat per a jugar la promoció d’ascens. Tenen un camp quasi de primera. La clau és traure un resultat acceptable fora perquè ací ho van a passar molt malament. No són les mateixes ganes les que tenen ells que nosaltres.

-Adulteren la competició equips filials com ara BarçaB, València B que tenen uns pressupostos enormes?

-Crec que no. Són necessaris per què els jugadors jóvens han de cremar eixa etapa. Jo quan vaig arribar al Cacereño no sabia fer res, eixe any vaig aprendre què és el futbol. A més aporten jugadors a equips no filials. Tenen una altra manera d’entendre el futbol i per a mi són un regal

-Per acabar, com veus el teu futur?

-El futur immediat és gaudir d’este moment màgic amb tota la família saguntinista. M’agradaria créixer amb el Saguntino ja que una ciutat tan bonica com Sagunt ho mereix. És necessària la participació d’algun patrocinador que ajude a consolidar l’equip en 2ªB i la millora del camp ja que tenim un camp de 3ª i som de 2ªB.