Pere Valenciano. Catalonia is not Spain! Es uno de los eslóganes que han coreado algunos independentistas en los últimos tiempos para dos cosas: 1. para diferenciarse del resto de catetos españoles, que apenas hablan inglés (sólo hay que ver la selección de concursantes de Gran Hermano este año) y 2. para que Barack Obama entienda que lo de la independencia de 'Catalonia' o la anunciada secesión, va en serio.
Ara és quan em fico sèrio per a que tothom a Catalonia is not Spain em comprengui. Catalunya, per molt que vullgui, forma part de la història d'Espanya, amb relacions molt fortes, tant econòmiques, socials, etcètera.
A banda de les repercusions econòmiques, amb moltíssimes empreses que sortirien de Catalunya, que l'han triada com a seu pel seu potencial financier i econòmic, per la ubicació estratègica a la Mediterrània, per la preparació dels seus habitants, per la seva espenta... Ningú pensa a la ruptura social? Què suposarà per a tantes i tantes famílies d'origen andalús o castellà? Els meus cosins i la meva tia catalana -immigrant de Conca, per cert-, ja no seran mai més espanyols? O sigui, que tindré família estrangera? Ficaran fronteres? Ressucitaran la pesseta rebatejada com la 'pela catalana'?
Ja sé que l'argument anterior no val per als independentistes. Si treballin a Catalunya són catalans. Home, sí, però no. Una cosa molt respectable són els sentiments de cadascú i un altra, la realitat. Agradi més o menys, es pertany a una nacionalitat, que no ha de ser imcompatible amb sentir-se igualment català o només català.
Catalunya forma part d'Espanya, de la seva estructura econòmica, social i política. És evident que hi ha un sentiment molt extés contrari a seguir a Espanya, però les lleis estan per a cumplir-les i les eleccions autonòmiques d'avui no són un plebiscit, ni un referèndum vàlid. La Constitució que votaren també ampliament els catalans, ho diu clarament. Per molts sentiments contraris a seguir a Espanya, no podem incumplir les lleis.
Les eleccions d'avui, tanmateix, serviran per a deixar clares algunes coses:
- el grau de desafecció cap a un model d'Estat que, sí, estic d'acord, s'ha de revisar
- el 'status quo' no pot mantindre's per molt de temps. No pot haver independència, però la situació no pot seguir igual
- sabrem si Artur Mas, amagat darrere d'una estelada, ha afonat CIU per a res o si, almenys, li ha servit a d'ell per a mantindre's a la política
- anem a comprovar si al final de la correguda es tractava de diners: potser sigui aquesta la clau del problema, trovar una sortida semblant als concerts del País Basc i Navarra
Potser, així evitarem que es proclami la República Independent de la Pela!
P. S. Què borinots són els directius dels grans mitjans de comunicació espanyols -especialment els de dretes-. No s'adoneu que cada volta que feu un editorial radical contra els independentistes, això suposa més vots per a ells? Ningú no recorda ja com aprofità ERC la campanya contra Carod-Rovira per reunir-se amb un etarra? I els espanyolistes més rancis, per què no guardeu les banderes espanyoles en un moment tan delicat? Especialment els que penseu que anar a Catalunya des d'altres llocs d'Espanya amb banderes el dia de votació és la millor estratègia de marketing. Burros!
Comparte la noticia
Categorías de la noticia