Les cames de Laia.
Estes últimes setmanes m’havia controlat més.
Arribava en millors condicions a casa. Però ahir em passí. Tot va començar bé.
Havíem quedat Josep, Fina i jo per anar al teatre de Canet d’En Berenguer.
Ültimament sempre vaig per aquell poble. Dissabte passat ens passàrem per la
trobada de bandes. M’agrada molt escoltar-les i a voltes em posa vore un músic
guaperes amb les ulleres de sol. Allí estava l’alcalde Leandro Benito. No
entenc com en el seu Ajuntament passen algunes coses rares perquè sembla bona
persona.
Ens trobàrem a les sis a la porta de l’Auditori.
Era l’estrena de l’obra “No es extraño” de Rafa Garrido. Vaig posar-me un
vestidet que m’havia comprat el divendres. No era res de l’altre món però, com
que m’apretava els pits, em feia atractiva. La veritat és que va estar molt bé.
Total eren tres dones en l’escena però eixe director sempre trau molt bon
partit a tots els guions que toca. M’agradaria conéixer-lo i tindre una xarradeta
amb ell. A voltes l’escolte per la ràdio.
En acabar entràrem a un bar a fer-nos una
cervesa. No volíem quedar per a sopar però tampoc teníem ganes d’anar-se’n a
casa. Així que en caigueren algunes fins que Fina va dir-nos adéu. Em quedí
amb el Josep i canviàrem de lloc. Continuàrem amb la rica “canya” i sense
menjar molt. La beguda va fer els seus efectes. En tancar el local m’acompanyà
a casa i allí acabàrem la nit.
Este matí no podia alçar-me. Volia anar a
l’excursió al Forn Alt del Col·lectiu del Patrimoni. Havia quedat a les deu
amb Pili al cine Alucine però no hi havia manera d’alçar el meu cos. Estava
massa ben tapada amb el cobertor i sense roba, que és com més m’agrada dormir.
Sempre em quede amb les ganes d’acudir a les excursions d’esta gent perquè
semblen interessants.
Em vaig preparar un gran desdejuni per
desemboirar-me. Aprofití per vore el DVD dels 90 anys del Saguntino que
m’havien deixat a l’oficina. L’havien presentat el divendres a l’auditori. Mon
pare fa molt anys va jugar en eixe club i vull vore si apareix.
Després m’arreglaré per fer- me la paelleta amb
la família. Esta vesprada espere que no em telefone ningú perquè pense
abraçar-me al sofà i no fer res. Vos deixe que m’he d’estovar en la banyera
abans d’eixir.
Comparte la noticia