Teresa Garcia.
L’inici de curs 2014-2015, està
introduint molts canvis en la vida escolar dels alumnes. No només per com
d’incipient ha estat, sense apenes temps per l’adaptació, amb altes temperatures
i protestes en roba de bany incorporades.
En aquest inici de curs hi ha una novetat,
de tantes altres, de la qual volia fer un petit anàlisi. Quan es parla de
dèficit d’infraestructures, de retallades inassumibles, de deutes amb els
centres, de mancança de beques de llibres, de transport, de menjadors etc. de
reducció d’oferta formativa i de professorat, de aplicació d’un plurilingüisme
que pretén fer desaparèixer el valencià de l’escola, de l’assignatura de
des-cultura valenciana, que no parla ni de la pilota, ni del patrimoni
immaterial del País Valencià, ni del la pròpia llengua, pot ser aquest tema
siga secundari, però per aquells que entenem l’educació com un procés per a
formar persones i ments crítiques i autònomes, no se’ns escapa un canvi que
ataca directament la línia de flotació d’aquest procés que tot xiquet o xiqueta
ha de realitzar en la seua etapa educativa.
Es tracta de la desaparició de
l’assignatura de coneixement del medi, que ha quedat dividida en dos parts,
una dintre de geografia i història i altra en ciències naturals. Vet aquí, que
un canvi en l’estructura de les assignatures no te per què afectar a les
matèries a impartir, però curiosament, en aquest cas la geografia i història
que es donarà quedarà reduïda a la d’Espanya i Europa, però les referències a
l’àmbit local o regional han desaparegut del currículum. Es a dir, un xiquet
aprendrà per on passa el riu Volga, però no estudiarà on naix el Palància.
Aquesta errada garrafal en la concepció de l’educació respon a una intencionada
eina d’adoctrinament i des-culturització que suposa la llei Wert i que aplica
sense contemplació la Consellera Català. No només per què fomenta el
desconeixement del medi proper, si no per què allunya la matèria de l’alumne,
desmotivant el seu aprenentatge. Només es pot estimar allò que es coneix i el
que es pretén amb aquestes programacions curriculars és que els nostres
alumnes no aprenguin el respecte i el coneixement del seu entorn, per a que en
un futur, no el valoren.
La generació dels que ens acostem als 40,
vam ser pioners en l’estudi de l’entorn proper, a l’escola nosaltres deixarem
d’estudiar amb els llibres de les grans editorials i començarem a utilitzar
quaderns i llibres d’àmbit local (Sagunto y su entorno, per exemple) i a fer
fitxes, moltes fitxes del medi que ens rodejava. Eixa formació és bàsica per
relacionar-nos amb el nostre entorn i per tindre valors positius cap a d’ell.
No ens importarà que hi haja una pedrera al Salt del Llop i que hi ha una
multinacional destrossant el nostres recursos naturals, si no hem anat a
visitar-la o hem hagut de recollir plantes al seu voltant.
És una
des-culturització programada per la fabrica de ma d’obra i no de persones que
pretén fer el Gebbles del partit popular, els Sr Wert i on la Consellera Català
és la seua més submisa executora.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia