Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Disculpen la meua indignació: Rato i Alfredo Castelló
Lluis Mesa és cronista d'Estivella
0
LLUIS MESA - 19/04/2015
Lluis Mesa. FOTO EPDA
En este món, sóc
dels que pensa que cal opinar amb moderació i racionalitat. Per eixa raó tot i
estar indignat ja fa un temps, un preferix callar. Ho fa tal vegada perquè no
pensen que esta actitud és una simple lloança al moviment ”Podem”. Realment la
meua indignació no resulta partidista. És llarga i afecta tot l’arc polític. No
obstant això, fins al moment, he preferit silenciar-la perquè no es
malinterprete. Tanmateix esta setmana hi ha dos notícies que m’han superat
desmesuradament com a indignat. Aparentment no estan relacionades però almenys
per a mi sí.
El Sr Rato, tantes vegades lloat, ha caigut en mans de la justícia. Em fa pensar que ha sigut un dels
botxins que va rematar la més destacada caixa valenciana. Un símbol identitari
creat per la societat valenciana i que per interessos polítics passà a mans de
polítics que s’encarregaren d’assolar-la. Una hereva de Caixa Sagunt i de la
campanya solidària que llançà un dia el capellà Pallarés per acabar amb els
abusos de prestamistes i bancs.
Alhora em ve al cap la campanya d’un altre saguntí:
la del diputat Alfredo Castelló. Una bona idea basada en vídeos penjats en les
xarxes socials. Malauradament, i amb tots els respectes, en esta ocasió ha
estat indignant escoltar-lo. L’argument: una fotografia dels dirigents
socialista i de Compromís donant-se la mà en la Santa Faç d’Alacant i rient-se.
Un signe que interpreta com una burla a les tradicions perquè se’n participa i
alhora es vota contràriament a la llei de senyes d’identitat del govern. Vist
açò, un es pregunta si no resulta més burló tramitar una llei després de deixar
agonitzar un símbol com han sigut les Caixes.
En definitiva, la detenció de
Rato m’ha fet pensar indignadament primerament en l’aniquil·lació de les caixes
valencianes, autèntic símbol identitari valencià; i seguidament en la
desafortunada intervenció audiovisual d’Alfredo Castelló, qui se n’orgullix de
pertànyer a un partit que promulga la llei d’identitat valenciana, i que alhora
ha consentit la desintegració d’un element que constituïa un senyal d’identitat
valencià. Disculpem la meua indignació. No me la prenguen en compte.