El Centre del Carme de València mostra la capacitat transformadora de l'amor

El Centre del Carme Cultura Contemporània de València acomiada el projecte sobre ciència i art "Reinventar el possible / Accionar l'imaginable", que ha ocupat la Sala Carlos Pérez durant un any, plantejant-se una pregunta: és tot açò una possibilitat?

Amb aquesta pregunta s'obri la quarta i última exposició del cicle, que reuneix les obres d'André Alves, David Ortiz Juan, Diego del Pozo Barriuso, Estelle Jullian, Grace Schwindt, Jeleton, Josu Bilbao, Rafa Tormo i Cuenca i Teresa Marín. Amb els seus treballs els artistes es qüestionen si és possible una idea de futur, no com aquell lloc on es pot viure, sinó com aquell lloc on es vol viure.

El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, ha visitat la mostra, que s'obri al públic aquest dijous, 8 de març, acompanyat pel seu comissari, Juan Luis Toboso, i pels artistes participants.

Pérez Pont ha explicat que "l'exposició constitueix el quart i últim moment del projecte 'Reinventar el possible /Accionar l'imaginable', el primer de la convocatòria 365 dies VLC. Aquesta proposta ens ha donat la possibilitat de desenvolupar un projecte artístic a llarg termini que converteix el Centre del Carme en un espai de treball i d'investigació on l'art no només s'exhibeix, sinó que succeeix", ha indicat.

El director del Centre del Carme ha afegit que "durant 365 dies la Sala Carlos Pérez ha sigut seua, del projecte, exactament fins al 20 de maig de 2018, quan es tanca el cicle, posant les institucions al servei de la cultura i no al contrari".

"Reinventar el possible. Accionar l'imaginable" és un cicle de quatre exposicions que s'ha constituït com un programa d'investigació, creació, exposició i debat al voltant del pensament ecològic, no només ambiental, sinó també polític i subjectiu. Inspirat en gran part pel text publicat en la dècada de 1980 per Félix Guattari i titulat 'Les tres ecologies', aquest cicle d'exposicions ens introdueix en el pensament de les problemàtiques ambientals en relació amb les formes de vida i de la societat contemporània.

En aquest quart moment, "…Suposa tot açò una possibilitat?", Luis Toboso explica que "durant massa temps hem subestimat la capacitat transformadora de l'amor. Això és, ens oblidem de construir possibilitats per a la formació del desig no només en el camp del social, sinó també en el si de la nostra pròpia construcció com a individus, deixant-nos així sorprendre per la força de la sensorialitat que deriva de les relacions que establim amb el món i amb els altres".

I afig que "tal vegada per haver-nos distret de la tasca de reforçar les nostres relacions amb la naturalesa i entendre aquest univers obert on aquesta ens acull, resulta cada dia més esgotador conjugar la vida en el present, perquè en la idea que tenim del futur sobrevola, cada vegada més nítid, el fantasma de la distopia".

En aquesta exposició es llancen una sèrie d'idees necessàries per a pensar en una forma de vida on poder imaginar el futur, no com aquell lloc on es puga viure, sinó com aquell lloc on es vol viure. I per tant, intensificant les relacions de contacte, afectivitat, proximitat i afecte com a formes de resistència vital.

'The Vertical Bodies', de David Ortiz Juan
Aquesta pel·lícula és un viatge per diverses representacions al·legòriques, en què la construcció d'una taula s'assembla a la creació d'un territori; imatges d'herois anònims que ens recorden a fantasmes de pedra; un rinoceront que reencarna Sísif; una gran pantalla publicitària al carrer "representa la Profecia", i un món aquàtic emula el Palau de Vidre des de l'interior del món contemporani i La Gran Divisió: cultura(s) i naturalesa.

'Contacto, una poesía de exportación para asimilar al otro', de André Alves
La sèrie 'Contacto, una poesía de exportación para asimilar al otro' és un conjunt de cinc cartells-poemes que aborden la capacitat d'entrar en contacte (significant literalment junt ('amb') amb toc ('tangere')), no només en el sentit d'efectuar un acte de contaminació, d'intimitat o de poder, sinó també com a objecte social.

'Suaves se revelan, ásperas cuidan, todas se tocan...'
'Todo el malestar que se pueda soportar...', de Diego del Pozo Barriuso
A partir de la idea de "naturalesacultures" presentada per la crítica feminista de la ciència Donna Haraway en 2007 i amb la que assenyalava que no hi ha naturalesa o cultura, sinó més bé un trànsit constant de discursos, imatges i pràctiques materials entre els mons culturals i naturals, 'Suaves se revelan, ásperas cuidan, todas se tocan...' es presenta com un diagrama d'idees i imatges en un espai pel qual deambular, imaginar i palpar els reptes, les possibilitats i els límits d'aquests mons híbrids.

'Territorio Sensorial V.1', de Teresa Marín García
L'insaciable poder del capital s'infiltra en totes les formes d'existència a través de mecanismes de desig i l'ús de diverses pròtesis tecnològiques que acceleren, quantifiquen, controlen i precaritzen la vida. La digitalització s'inscriu de manera invisible en la nostra quotidianitat processant, codificant, deslocalitzant, arxivant, traficant amb les nostres dades i il·lusions. Fins i tot amb això, sense innocència, es reivindica un territori del sensorial com un espai-temps de resistència activa.

'asàska', Josu Bilbao
El verb en èuscar asàska pot entendre's com una espècie d'alleujament emocional que fa referència directa a nocions espacials. Entenent els processos d'escultura com una sèrie de relacions i obertures o 'gimnàstica de l'espai en expansió', Josu Bilbao va donant cos a la forma, en la tasca de preguntar-se per qüestions com la capacitat de les formes artístiques per a negar el paradigma occidental actual. Aquest últim és viscut per l'artista com una pèrdua o cessió d'espai a la convenció, la literalitat i la destrucció.

'Relecture', de Estelle Jullian
A partir del material de museografia disponible als magatzems del centre (peanyes, vitrines i altres materials diveross), 'Relecture' es compon com un espai de lectura i observació. Una forma de relacionar objectes passats, per a usos presents, on les capes de pintura i les marques del temps s'han configurat per a obrir noves possibilitats pràctiques i estètiques.

'Only a Free Individual Can Create a Free Society', de Grace Schwindt
En 'Only a Free Individual can Create a Free Society' Grace Schwindt recupera el diàleg extret d'una entrevista que l'artista va fer a un activista d'esquerres influenciat pel panorama polític de les dècades de 1960 i 1970, configurat per l'Escola de Frankfurt, l'oposició extraparlamentària i la Baader Meinhof Gang.

'Historia Política de las Flores 4: no morirá la flor', de Equipo Jeleton
'La Historia Política de las Flores' és una sèrie d'intervencions en repertoris gràfics, textuals i musicals amb les quals es renegocia i repolititza el simbolisme floral. Aquest projecte proposa un estudi iconològic des de la sociologia de la imatge, sobre els diversos imaginaris de la flora.

'IP23', de Rafael Tormo i Cuenca
A partir d'un procés d'observació i dibuix des de les acampades del 15 de maig de 2011 A la plaça de l'Ajuntament de València, sorgeix aquesta sèrie de dibuixos com un intent de representació de la fragilitat, de la existència i, al mateix temps, SOTA una detenció del temps necessària per a qüestionar el pas del temps, no com a forma de contemplació, sinó de transformació subjectiva.