El Comité d'Empresa de l'antiga RTVV torna el "Premi Llibertat d'Expressió" a la Unió de Periodistes Valencians "per la deriva" de l'executiva cap al "lleva't tu perquè em pose jo"

El Comité d'Empresa de l'antiga RTVV torna el “Premi Llibertat d'Expressió” a la Unió de Periodistes Valencians “per la deriva” de l'executiva cap al “leva't tu perquè em pose jo”.

En un comunicat recorden que l'any 2013 “la Unió de Periodistes Valencians va lliurar un dels seus premis Llibertat d'Expressió al Comité d'Empresa de RTVV per tal de fer valdre la lluita dels seus professionals en defensa d'una ràdio i televisió públiques, en valencià i de qualitat. Un model de ràdio i televisió que en aquells moments havia quedat afectat per un ERO que comportava l'acomiadament de 1200 treballadors i treballadores”.

El guardó “que vam rebre no fou un fet improvisat i aïllat, sinó una mostra més de la solidaritat activa que va tindre amb nosaltres la Unió de Periodistes Valencians des que s'anuncià l’Expedient de Regulació d’Ocupació. Posteriorment, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va declarar il·legal l'ERO i, acte seguit, el govern del PP va decidir tancar RTVV i fer fora tota la plantilla”.

Este fet, “que posava més dramatisme a la situació que ja existia arran el primer ERO, tingué un efecte insòlit sobre la Unió de Periodistes que, de la nit al matí, va tallar en sec tota l’empatia i tota la solidaritat que ens havia donat fins aleshores. Tan insòlit fou el canvi de postura que del “RTVV no es tanca” es passà sense solució de continuïtat a volem una RTVV nova però amb treballadors nous”.

En resum, segons aseguren al comunicat, “als ex-treballadors se'ls negà el pa i l'aigua i es reivindicà que la futura ràdio i televisió hauria de “partir de zero”, l'expressió convertida en lema que havia creat l’expresident de la Generalitat, Alberto Fabra, just el dia anterior a que el féra seu la Unió de Periodistes. Tal qual, sense complexos, sense miraments, sense cap vergonya. I així fins ara”.

L'últim episodi “de la campanya “partir de zero” ha sigut la decisió de la Unió de Periodistes de recórrer i demanar la suspensió cautelar davant els jutjats del barem de les borses de treball temporal d’À Punt en els quals s'estableix un reconeixement de l'experiència als extreballadors de RTVV”.

Una experiència que consideren “discriminatòria tot i que parteix del mateix barem que està aplicant-se en tot el sector públic valencià des de fa més de 10 anys. La situació resulta especialment indignant si tenim en compte que els avantatges que se'ls dóna als ex-treballadors en el barem de la borsa de treball impliquen una retallada important dels drets reconeguts i firmats en l'ERO. Uns termes que hipòcritament la Unió de Periodistes sempre ha dit defensar tot i sabent perfectament que el compliment de l'ERO era absolutament incompatible amb la seua postura”.

El premi Llibertat d'Expressió 2013, recorden, “no només es va donar al Comité d'Empresa. També es lliurà de forma simbòlica a tots els periodistes que la crisi havia enviat a l'atur. D'alguna manera, per tant, els treballadors de RTVV fórem guardonats per partida doble. Hi ha qui parla de l'existència d'un problema generacional per justificar els plantejaments de la Unió de Periodistes però la realitat és que estem davant d’un conflicte ideològic que posa en relleu la deriva que ha pres l'Executiva d’esta organització que ha fet bandera del lleva’t tu perquè em pose jo. Una deriva que fa uns anys hauria sigut impensable”.

El Comité d'Empresa recorda també que “la Constitució, la Llei Orgànica de Llibertat Sindical i tota la legislació laboral deixa en mans dels sindicats i els representants dels treballadors la negociació col·lectiva, un dret que no pot arrogar-se cap organització que, a més, només representa els interessos corporatius d’alguns periodistes, i que, damunt, és només una sola de totes les categories laborals existents en À Punt. Estem segurs que l'Executiva de la Unió de Periodistes compren perfectament que aquell guardó que ens va lliurar el 2013 hui s'ha convertit en un sarcasme i una burla”.

Per tot l'esmentat “és fàcil d'entendre que l'escultura de Rafael Amorós que visualitza el Premi Llibertat d'Expressió que se'ns va lliurar eixe any no pot estar ni un minut més en les nostres mans. Li la tornem. No volem el Premi. Ens resulta impossible mirar amb orgull un guardó que ens encoratjava a lluitar quan aquells que aleshores ens animaven a fer-ho ara ens porten als tribunals fent gala del corporativisme més ranci. El guardó ha estat en un lloc ben visible de la sala de reunions del Comité d'Empresa. Esperem que, a partir d'ara, encara que per motius ben diferents, també ocupe un lloc privilegiat en la seu de la Unió de Periodistes Valencians”.