Francesc Tamarit, Xavier Rius, Manuel Cerdà, Luis Vidal i Robert Martínez. El
caràcter del barri i de la seua gent, la seua idiosincràsia, la
seua història i la seua arquitectura. La ‘singularitat’, en
definitiva, del barri del Cabanyal, construïda al llarg del darrer
segle, queda recollida en la mostra València
en blanc i negre III. El Cabanyal, que
fins el proper mes de maig s’exhibeix al Museu Valencià
d'Etnologia. L’exposició reuneix 80 fotografies de tres
generacions de fotògrafs de la família Vidal –Martín Vidal
Romero (1872-1944), Luis Vidal Corella (1900-1959) i Luis Vidal Vidal
(1936)– amb les quals queda palesa l’evolució d’un dels barris
més emblemàtics de la capital del Túria. La retrospectiva ha
estat presentada en presència del diputat de Cultura, Xavier Rius;
el director del museu, Francesc Tamarit; i els comissaris Manuel
Cerdà i Luis Vidal.
Xavier
Rius ha incidit en que els materials exhibits en aquesta mostra
«posen de manifest com persones anònimes, a través de les seues
instantànies, contribueixen a fer gran el nostre patrimoni, la
nostra terra i la nostra història». En aquest sentit, el
responsable de l’àrea de Cultura s’ha mostrat «especialment
satisfet» perquè des dels museus de la Diputació «es done cabuda
a un projecte que pretén reflectir i deixar constància del valor
patrimonial del barri del Cabanyal».
«Aquesta
exposició demostra que al Cabanyal ha existit i existeix una forma
de viure», i les fotografies «ens permeten fer una mirada més
intensa, al llarg d’un segle, sobre un barri especialment
emblemàtic de la ciutat», ha explicat Francesc Tamarit, director
del Museu Valencià d’Etnologia. Així mateix, Tamarit ha avançat
que a través d’aquesta mostra «es persegueix restituir, en part,
el menyspreu que en un passat bastant recent s’ha dispensat per
part de les administracions valencianes al barri del Cabanyal i a la
seua gent», a més de deixar la porta oberta a repetir aquest tipus
d’introspeccions en altres barris i localitzacions de la ciutat de
València.
Per
la seua part, Luis Vidal, representant de la quarta generació de
fotògrafs i comissari de la mostra, ha manifestat la seua
satisfacció «perquè el treball conjunt de la meua família puga
ser conegut i visitat en un lloc de la representativitat del Museu
Valencià d’Etnologia». Vidal ha posat l’accent en «la
dificultat del procés selectiu d’entre un gran nombre de negatius
i fotografies» per tal de «poder proporcionar una mirada adreçada
a la història, l’entorn i la idiosincràsia del Cabanyal».
El
barri més ‘popular’
València
en blanc i negre III. El Cabanyal
s’estructura al voltant de set eixos temàtics en els que s’aborda
la imatge i la construcció de la identitat del barri. Una
‘singularitat’ conformada al voltant de la pesca i les seues
activitats relacionades que es manifesta en el llenguatge, els
costums, les formes de sociabilitat i, com no, en la seua fesomia. Al
tractar-se d’un barri de treballadors, aquests veuran supeditats
els seus interessos als de la ciutat, a les noves elits de poder, el
vell poble de pescadors forçosament haurà de seguir un rumb molt
sovint contrari als seus interessos.
Amb
el pas del temps el Cabanyal esdevingué un barri ‘popular’, com
es constata a principis del segle XIX amb el costum dels veïns de la
capital d’anar-hi a banyar-se. Això donà lloc a una intensa vida
social en les platges del Cabanyal, amb berbenes, balls, sopars a la
fresca... Els seus carrers, la seua platja, els seus teatres o les
seues bandes de música no passaren desapercebuts per a autors com
Blasco Ibáñez, Sorolla i Benlliure. A més de servir d’inspiració
per a músics, compositors, pintors, escultors, gravadors o
escriptors.
La
disposició de les cases i els carrers transcorre en paral·lel a la
mar, el que ha permès beneficiar-se d’una brisa que amb el temps
es va constatar que també tenia múltiples beneficis per a la salut.
De tot això –com es posa de manifest a les fotografies que
integren la mostra– anaren adonant-se els valencians de la capital
quan començaren a usar-la com a lloc d’esplai i d’estiueig.
Una
‘singularitat’ immortalitzada per Martín Vidal Romero, Luis
Vidal Corella i Luis Vidal Vidal. Una saga de fotògrafs que ha
ajudat a mantenir viva la història de la ciutat i que ens apropen, a
través de la seua obra, a un barri tan emblemàtic com singular, i
que serveix de testimoni de la tenacitat d'un poble per conservar
vives les seues tradicions.
Junt
a les fotografies, s'ha instal·lat en la sala un espai de descans i
lectura, en el qual el visitant podrà consultar diversa bibliografia
i documentació relativa a la mostra. La iniciativa, anomenada “Trau
el suc a la biblioteca”, és una proposta de la Biblioteca del
museu, i pretén donar a conèixer l'interessant material
bibliogràfic de que disposa aquest departament.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia