El
Museu d'Història de València acull des de hui la mostra artística
“Cartografia dels camins: Dunhuang i el romànic en la península
Ibèrica”, una exposició sobre les semblances i paral·lelisme
plàstics entre l'art romànic a Espanya i l'art budista de Xina. Es
tracta d'una iniciativa itinerant, que va arrancar el passat estiu a
Pequín, i que conclourà a la primavera en Dunhuang (Xina), en el
marc de la Ruta de la Seda.
La
regidora de Cultura, Glòria Tello, ha presentat hui esta mostra,
junt amb el director de l'Institut Confuci de la Universitat de
València, Vicent Andreu. L'exposició està organitzada per
l'Institut Confuci, amb la col·laboració de l'Instituto Cervantes
de Pequín, la seu central de l'Institut Confuci/Hanban i la Dunhuang
Research Academy.
Fins
al pròxim 23 d'abril, els ciutadans i ciutadanes de València, així
com les persones que visiten la ciutat, podran gaudir d'esta mostra,
que proposa un recorregut analític entre les iconografies de les
esglésies romàniques del nord d'Espanya i les pintures murals i
escultures del conjunt monumental dels santuaris de Dunhuang, a Xina.
L'exposició està comissariada per la professora titular del
Departament d’Història i Teoria de l'Art de la Universitat
Autònoma de Madrid, UAM, i directora de l'Institut Confuci de
Madrid, Isabel Cervera.
La
mostra enllaça la iconografia religiosa de les coves monacals de
Mogao (Dunhuang), una de les parades llegendàries de la Ruta de la
Seda, entre els segles iv
i xiv,
amb la que va sorgir en el Camí de Sant Jaume durant l'època
romànica (segles xi
i xiii).
Tal com han explicat des de l'organització de la mostra, les
diferències òbvies entre ambdues expressions plàstiques, tant en
l'orde territorial, com a cronològic i cultural, es convertixen en
l'exposició en analogies visuals.
Cal
tindre en compte que mai hi hagué contacte directe entre la
península Ibèrica i Dunhuang en els seus processos de creació i
formació d'identitats artístiques. Això no obstant, la densitat
dels camins va facilitar el trànsit d'idees, imatges i objectes. Per
això, des de l'Institut Confuci es destaquen les “sorprenents
analogies entre l'art de Dunhuang i el romànic espanyol”. És el
cas, per exemple, de les similituds entre les figures dels
bodhisattves
(seguidors
de Buda) i els sants cristians, o en les representacions de músics i
éssers celestials que completen la idealització del coneixement
suprem. També hi ha semblances en els símbols emprats en les dos
cultures, com són el cercle de la saviesa (el crismó cristià i o
el mandala budista) o la mà divina, i també en el simbolisme que
representa la superació de la mort, el corder (agnus
dei),
i en el que representa la idea d'immortalitat, el cérvol.
Igualment,
estes semblances s'entreveuen en algunes narracions sobre fets
extraordinaris de naturalesa divina, en les metàfores sobre la vida
de les divinitats, sants i bodhisattves;
o, finalment, en la representació de paisatges i escenes de la vida
quotidiana.
La regidora Glòria Tello
ha qualificat la mostra de “molt interessant, especialment enguany
en el marc de la commemoració de la Ruta Seda”, ha assenyalat.
Així mateix, durant l'acte de presentació, Tello ha assegurat que
els i les valencians i visitants “podrem donar-nos compte, a través
d'esta exposició, dels paral·lelisme i les semblances que tenim amb
el país xinés”.
L'exposició
assenyala també el reconeixement d'estos espais artístics (romànic
i el conjunt de Dunhuang) com a objecte d'estudi, de protecció i
conservació patrimonial, i de difusió de coneixement. Les
fotografies i materials de l'exposició han sigut cedits per la
Dunhuang Academy Research, el MNAC Barcelona, el Museu del Prado
(Madrid), el Centre de Conservació del Romànic (Boí), la
Col·legiata de Sant Isidor (Lleó), i les catedrals de Jaca i de
Santiago de Compostel·la, entre altres. S'exposen, igualment, dos
obres de l'artista Qiu Zhijie (Mapa
de la utopia
i Mapa
de la religió).
Comparte la noticia
Categorías de la noticia