Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
El director de El Periódico de Aquí, Pere Valenciano, felicita a Joan Garcés al recibir el premio Toda una Vida el pasado 16 de octubre. FOTO PACO BONO
En el naixement d’este dia
gelat, ens sorprén
la notícia de la mort del mestre Joan Garcés Queralt. Potser no
haguera de
fer-ho. Resulta normal que una persona centenària acabe el seu
cicle de vida. No
obstant això, no ens podem creure encara que un home tan ple de
vitalitat ens haja
deixat. Vaig tindre el primer contacte personal amb ell en el
Premi Arrels d’Estivella.
La nostra entitat va lliurar-li eixe premi comarcal. Les seues
paraules aquella
nit em confirmaren tot el que en pensava. Concebia la música no
com una
activitat sinó una manera de viure. L’optimisme que omplia
sempre la seua cara
li naixia de sentir-se al costat del so dels pentagrames. La
darrera vegada que
hi coincidírem fou en el premi de El Periódico de Aquí. Estava darrere d’ell. En
vore’l
comprenia el que fa viure a una persona en el temps és:
sentir-se bé amb un
mateix, trobar-se prop dels altres i estimar el treball que
l’apassiona. En
estes tristes hores podria dir moltes coses del que ha
significat. Joan Garcés.
Ja és un “Personatge… i d’ací” en lletres majúscules.
Hui me’n
quede amb tres
trets. El primer està relacionat amb la capacitat comunicativa
que té la música
i el fenomen bandístic. Mirant-lo encara veig que allò que fan
els músics no és
sols llegir un pentagrama. Harmonitzen i seguixen els
ensenyaments del
director. “Don Joan” tenia una batuta genial que motivava als
qui dirigia i
emocionava als qui li veien. El segon va unit amb el significat
que li donem a
la vida. Garcés sabia el que significava i com de gran la podem
pintar amb la
nostra experiència vital. Ell així ho va entendre. La tercera va
enllaçada amb
la comarca. El fet d’estimar-la significa estar amb la seua gent
i passar els
dies amb ella. Va nàixer a Benifairó i residia Faura. Però
s’estimava les Valls
i el Camp de Morvedre. En definitiva. Joan Garcés ha canviat de
pentagrama. De
segur que no ens deixarà. Som molts els que se l’estimaven i el
continuarem
fent viu. La nostra comarca està hui de dol. Tanmateix la seua
música i el seu
quefer mai no ens
deixarà. De segur que
ara, on estiga, ha estrenat ja batuta i dirigix una altra banda.
Persones com
ell mai no moren.