REDACCIÓNDijous que ve, 7 de març, la Fundació Assut, entitat privada
sense ànim de lucre, presenta un projecte web 2.0 sobre els paisatges culturals
de l'aigua a la Séquia de Montcada, un dels exemples més representatius del sistema
tradicional de regadiu que és l'horta de València.
‘Paisatges culturals a la Reial
Séquia de Montcada’ (www.paisatgesculturals-rsm.org)
és una iniciativa
pionera en l'àmbit de la divulgació del paisatge a la Comunitat Valenciana, un
portal d'Internet que pretén contribuir a la millora del coneixement i la
conservació del patrimoni de l'Horta i l'ancestral cultura de l'aigua.
La intenció és fer-ho d'una manera dinàmica, oberta i
participativa, implicant els usuaris, que podran publicar informació i aportar
documentació a través de la web i les xarxes socials. D'aquesta manera, amb contribucions
pròpies i alienes, aquesta plataforma anirà incorporant dia a dia nous
continguts textuals, gràfics, audiovisuals i multimèdia.
La fase inicial del projecte ha consistit a oferir una visió
multidisciplinària del territori a través de les mirades d'acadèmics i
professionals com ara Thomas F. Glick, Vicent Sales, José María García
Álvarez-Coque, Enric Guinot, Joan Olmos, Carles Sanchis Ibor, Mar Violeta
Ortega, Josep Burriel, Antoni Garcia Osuna, Víctor Algarra i Beatriz Giobellina.
En aquesta etapa, destaca també l'aportació dels regants de la Reial Séquia de
Montcada a través del seu president i sequier major, Francisco Romeu.
En paraules del coordinador del treball, l'arqueòleg Ignasi Mangue,
estem davant “una proposta divulgativa a la qual, a més d'aplicar la nostra
experiència i una perspectiva acadèmica, hem volgut seguir el fil d'altres
iniciatives europees i americanes que contemplen la protecció del paisatge des
d'una perspectiva eco-cultural, reconeixent les persones com l'element central
del paisatge.”
Pervivència amenaçada
L'horta de València és un dels paisatges culturals més
singulars i valuosos d'Europa. Però, darrere de la seua aparença idíl·lica i
d'immutable tipisme, s'amaga una realitat canviant, amenaçada i molt complexa.
A la pàgina web, a través d'un article
editorial, s'insisteix a recordar que, “enfront d'aquest clixé folklòric de
la cultura de l'aigua i de l'horta, ha tingut lloc en realitat una greu
destrucció del seu territori i dels seus valors patrimonials i mediambientals”.
Vicent Sales, president de la Fundació Assut, abunda en
aquesta idea i opina que “la salvació de l'horta radica en la recuperació del
protagonisme dels agricultors i regants, en la sostenibilitat i l'equilibri
mediambiental que aquests han practicat durant segles”. Per aquest agricultor,
agrònom i geògraf, “la solució passa, tal vegada afavorida per la crisi que
vivim, per superar els models de producció i consum centrats en el curt termini
i el ‘llarg’ benefici, i per restablir en certa mida la cultura tradicional de
l'aigua”.
Presentació a València
La presentació d'aquest projecte tindrà lloc dijous que ve, 7
de març, a les 18 hores, en el Saló d'Actes de l'Escola Tècnica Superior
d'Enginyeria Informàtica de la Universitat Politècnica de València (UPV), i en
l'acte intervindran Joan Romero, catedràtic de Geografia de la Universitat de
València; Ignasi Mangue, coordinador del treball, i José María García
Álvarez-Coque, catedràtic d'Economia Aplicada i professor d'Economia i Política
Agràries de la UPV.
En acabar, es projectarà en primícia el curtmetratge Esperant l’aigua (2013), un documental
del realitzador Miguel Ángel Baixauli, col·laborador de la Fundació Assut i
responsable d'alguns dels audiovisuals que aniran incorporant-se gradualment a
aquesta plataforma multimèdia.
La iniciativa compta amb la col·laboració de la Secretaria
d'Estat de Cultura del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, i de la Reial Séquia
de Montcada.
Ver otras noticias de Cultura
