El proper dijous, 15 de febrer,
la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i
d'Investigació, depenent de l'àrea de cultura de la Diputació de
València, organitza una nova edició de Els Debats del
Magnànim, amb els guanyadors dels Premis València
d'Assaig del 2017: Albert Toldrà i Vilardell i Javier Cigüela
Sola. L'acte, conduït per Neus Garcia Vidal, tècnica de
publicacions del Magnànim, i amb l'assistència del diputat de
cultura Xavier Rius, servirà per a debatre al voltant del Poder,
repressió i control social, elements molt presents en
ambdós llibres. Toldrà presentarà El plaer de la carn. Sexe
i temperament en la cultura medieval, obra guanyadora del
Premi València d'Assaig en l'ultima edició dels guardons de la
Institució; i Cigüela farà el mateix amb Exclosos i
transparentats. Del panòptic a la pantalla digital, que
obtingué el València Nova, premi per a menors de 31 anys.
L'esdeveniment tindrà lloc al Col·legi Major Rector Peset, de la
Universitat de València, a les 19'00 hores. L'entrada serà
llibre i gratuïta.
Dos obres que deixen patent les situacions d'exclusió i
injustícia de classe
Segons Albert Toldrà, autor de El plaer de la carn. Sexe i
temperament en la cultura medieval, la sexualitat fora
del coit reproductiu, matrimonial, és pecat mortal, contra
natura o motiu de persecució per part de l'Església en
l'Antic Règim, amb discursos intransigents amb el cos, però
també intolerants amb els diferents, que propugnaven valors
masclistes i tradicionals. Però en la pràctica, les dones i els
homes medievals gaudeixen d'una llibertat sexual remarcable,
obscena, ben lluny de la doble moral eclesiàstica. El plaer
de la carn pretén ser la història de les transgressions
sexuals a l'edat mitjana i moderna, fins el segle XIX, narrada a
través dels textos d'aquell temps, des de testimonis de
confessors fins a escrits dels tribunals de la Inquisició.
Moral, repressió, matrimoni, prostitució, adulteri i pecats
contra natura omplin les fulles del llibre de Toldrà.
Per la seua banda, Javier Cigüela, en Exclosos i
transparentats. Del panòptic a la pantalla digital,
pretén recórrer les diferents pràctiques d'exclusió i vigilància
que han acompanyat el poder polític, transitant entre textos
filosòfics i literaris i imatges cinematogràfiques i reals, els
llocs utòpics que han habitat generacions d'individus exclosos i
vigilats: des de la presó panòptica al camp de concentració,
passant pel gueto urbà i fins a arribar a la pantalla digital en
què vivim embolcallats, lloc ciberutòpic per excel·lència.
L'exclusió té el seu text i el seu discurs, i els imaginaris que
s'hi contenen són tant reveladors o més que la lletra escarlata
impresa en el cos de l'exclòs.
Consolidació del Premi València d'Assaig
La qualitat de les dos obres, destacada pels membres del jurat
que atorgaren el guardó, confirma la consolidació del Premi
València d'Assaig, creat en 2016 i que ja compta amb tres títols
premiats. Les obres de Toldrà i Cigüela se sumen a Poesia i
identitat. Lírica contemporània i formes de despersonalització,
de Jordi Julià que es convertí en la primera obra d'assaig
premiada pel Magnànim en la seua nova etapa. A més, els València
Nova, dirigits a autors i investigadors menors de 31 anys, també
han experimentat un augment de participació, varietat temàtica i
qualitat tècnica i narrativa.
Javier Cigüela Sola (Saragossa, 1987) és doctor
europeu en Dret Penal –i premi extraordinari- per la Universitat
Pompeu Fabra. Ha publicat una monografia, La culpabilidad
colectiva en el Derecho Penal (2015); coeditat una altra,
The Wire University: ficción y sociedad desde las esquinas
(2016) i ha escrit articles en llibres i revistes espanyoles,
anglosaxones i alemanyes. Compagina la col·laboració com a
docent a la Universitat Abat-Oliba CEU i a la Universitat Oberta
de Catalunya amb incursions en l'assaig i col·laboracions en
premsa escrita. Escriu sobre filosofia del dret penal,
sociologia de l'exclusió social i la societat contemporània.
Albert Toldrà i Vilardell (Barcelona, 1964) és
doctor en Història per la Universitat de València; ha centrat el
seu treball en la història cultural medieval, en particular en
temes com l'espiritualitat, la sexualitat i la Inquisició. Té
publicats diversos articles i llibres, entre els quals Aprés
la mort. Un viatge amb sant Vicent al més enllà medieval
(Premi Octubre, 2000); Asmodeu. Dona, dimoni i sexe a
l'edat mitjana (Premi Micalet, 2011); La carn. Cos i
sexualitat a l'edat mitjana (2012) i Per la reixeta.
Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de
València (1651-1819) (2017).
Més informació:
Institució Alfons el MagnànimEl poder, la represión y
el control social, objeto de los Premios València de Ensayo
2017
El jueves 15 de febrero, en una nueva cita de "Els
Debats del Magnànim" serán presentados "El plaer de la carn.
Sexe i temperament en la cultura medieval", de Albert
Toldrà, Premio València de Ensayo, y "Exclosos i
transparentats. Del panòptic a la pantalla digital", de
Javier Cigüela, València Nova.
14/febrero/2017. El 15 de febrero, la
Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i
d'Investigació, dependiente del área de cultura de la Diputació
de València, organiza una nueva edición de Els Debats del
Magnànim, con los ganadores de los Premios València de
Ensayo del 2017: Albert Toldrà i Vilardell y Javier Cigüela
Sola. El acto, conducido por Neus Garcia Vidal, técnica de
publicaciones del Magnànim, y con la asistencia del diputado de
Cultura, Xavier Rius, servirá para debatir alrededor del Poder,
repressió i control social, elementos muy presentes en
ambos libros. Toldrà presentará El plaer de la carn. Sexe i
temperament en la cultura medieval, obra ganadora del
Premio València de Ensayo en la última edición de los galardones
de la Institució; y Cigüela hará lo propio con Exclosos i
transparentats. Del panòptic a la pantalla digital, que
obtuvo el València Nova, premio para menores de 31 años. El
evento tendrá lugar en el Colegio Mayor Rector Peset, de la
Universitat de València, a las 19'00 horas. La entrada será
libre y gratuita.
Dos obras que dejan patente las situaciones de exclusión
e injusticia de clase.
Según Albert Toldrà, autor de El plaer de la carn. Sexe i
temperament en la cultura medieval, la sexualidad fuera
del coito reproductivo, matrimonial, es pecado mortal, contra
natura o motivo de persecución por parte de la Iglesia en
el Antiguo Régimen, con discursos intransigentes con el cuerpo,
pero también intolerantes con los diferentes, y que propugnaban
valores machistas y tradicionales. Pero en la práctica, las
mujeres y los hombres medievales disfrutaban de una libertad
sexual remarcable, obscena, bien lejana de la doble moral
eclesiástica. El plaer de la carn pretende ser la
historia de las transgresiones sexuales en la Edad Media y
Moderna, hasta el siglo XIX, narrada a través de los textos de
ese tiempo, desde los testimonios de confesores hasta los
escritos de los tribunales de la Inquisición. Moral, represión,
matrimonio, prostitución, adulterio y pecados contra natura
llenan las páginas del libro de Toldrà.
Por su parte, Javier Cigüela, en Exclosos i transparentats.
Del panòptic a la pantalla digital, pretende recorrer las
diferentes prácticas de exclusión y vigilancia que han
acompañado al poder político, transitando entre textos
filosóficos y literarios e imágenes cinematográficas y reales,
los lugares utópicos que han habitado generaciones de individuos
excluidos y vigilados: desde la prisión panóptica al campo de
concentración, pasando por el gueto urbano y hasta llegar a la
pantalla digital en la que vivimos envueltos, lugar ciberutópico
por excelencia. La exclusión tiene su texto y su discurso, y los
imaginarios que contienen son tan reveladores o más que la letra
escarlata impresa en el cuerpo del excluído.
Consolidación del Premio València de Ensayo
La calidad de las dos obras, destacada por los miembros del
jurado que otorgaron el galardón, confirma la consolidación del
Premio València de Ensayo, creado en 2016 y que ya cuenta con
tres títulos premiados. Las obras de Toldrá y Cigüela se suman a
Poesia i identitat. Lírica contemporània i formes de
despersonalització, de Jordi Julià que se convirtió en la
primera obra de ensayo premiada por el Magnànim en su nueva
etapa. Además, los València Nova, dirigidos a autores e
investigadores menores de 31 años, también ha experimentado un
aumento de participación, variedad temática y calidad técnica y
narrativa.
Javier Cigüela Sola (Zaragoza, 1987) es doctor
europeo en Derecho Penal –y premio extraordinario- por la
Universitat Pompeu Fabra. Ha publicado una monografía, La
culpabilidad colectiva en el Derecho Penal (2015);
coeditado otra, The Wire University: ficción y sociedades
desde las esquinas (2016) y ha escrito artículos en
libros y revistas españolas, anglosajonas y alemanas. Compagina
la colaboración como docente en la Universitat Abat-Oliba CEU y
en la Universitat Oberta de Catalunya con incursiones en el
ensayo y colaboraciones en prensa escrita. Escribe sobre
filosofía del derecho penal, sociología de la exclusión social y
la sociedad contemporánea.
Albert Toldrà i Vilardell (Barcelona, 1964) es
doctor en Historia por la Universitat de València; ha centrado
su trabajo en la historia cultural medieval, en particular en
temas como la espiritualidad, la sexualidad y la Inquisición.
Tiene publicados diversos artículos y libros, entre ellos Aprés
la mort. Un viatge amb sant Vicent al més enllà medieval
(Premio Octubre, 2000); Asmodeu. Dona, dimoni i sexe a
l'edat mitjana (Premio Micalet, 2011); La carn. Cos
i sexualitat a l'edat mitjana (2012) y Per la
reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la
Inquisició de València (1651-1819) (2017).