No sé vostés, però servidor hi ha voltes que es qüestiona
seriosament si els bancs es regeixen per les mateixes lleis que la resta dels
mortals.
Un bon dia arribes a casa i veus que t'ha aplegat un sobre del banc amb una tarja
de crèdit ben lluenta -que no has demanat- i que promet descomptes d'infart i
rendibilitats increïbles. I, òbviament, en el text explicatiu, després de cantar
les excel·lències d'eixa targeta bancària, se t'anima a activar-la d'immediat.
I tu, ingenu i escalivat amb fraus anteriors, t'apresses
a trencar-la en mil bocins per no caure en la temptació de fer-la servir en un
moment de debilitat. I, fet això, bufes alleugerit perquè no t'has deixat ensarronar
per una de les mil martingales agressives que tenen els bancs per fer-se amb
els nostres diners.
Tanmateix, l'alegria dura poc, exactament fins al moment
que, repassant els moviments bancaris, t'adones que t'estan cobrant una
comissió de manteniment d'una tarja -precisament eixa que tu pensaves que havia
passat a millor vida- que, mira per on, no havies demanat ni activat.
En poques paraules: el problema és teu, ve a dir l'amable
operadora telefònica, després de sentir per telèfon tota la discografia de
Boney M i superar la carrera d'obstacles d'operadora a operador, i torne a cal
primer. I que no se t'oblide marcar el número correcte o penjar perquè penses
que s'han oblidat de tu. Si això passa, passaràs a ser un ésser humà apegat a
un telèfon sense possibilitat d'escapatòria.
I quan has aconseguit anul·lar eixa maleÏda tarja que no
has demanat, que no has activat i que t'ha fet perdre temps i diners, t'aplega
un altre sobre -aquest d'una caixa d'estalvis-. Llavors, després d'una
valeriana preventiva, l'obris i apareix una carta -sense tarja adherida- on se
t'explica que les condicions del contracte que havies subscrit amb l'entitat
bancària fa un any els ha canviat unilateralment -per al teu benefici, és clar!
No sols això, sinó que, per no destorbar-te, ja
s'encarreguen ells de modificar les condicions. Tu no has de fer res.
Fantàstic. Però, ah! Si per un casual, a tu no t'interessa el nou contracte
-que no has demanat i que no has signat en cap lloc- hauràs d'anar a la teua
sucursal bancària a tirar-lo arrere. Hauràs de perdre temps -que també són
diners, no?- del teu treball per convéncer al comercial que a tu ja t'anaven bé
les anteriors condicions i que no, que no m'interessa ni el pla de pensions, ni
la domiciliació de la nòmina, ni el fons d'inversions "Preferents: el
remake".
Açò vindria a ser com deixar-li al veí per davall la
porta el contracte d'assegurança de sa casa i dir-li que, si no el vol, que
t'ho diga quan et veja -si et veu, perquè tu ten vas de vacances al Nord i no
saps quan tornaràs-. Ah! I un xicotet detall. Ja li has cobrat eixa assegurança
tan fantàstica perquè t'has pres la llibertat de carregar-li-la al seu compte.
De segur que no es molestarà, no?
Aquestes estafes -perquè, es miren per on es miren, al
nostre entendre, són un engany a la clientela- Europa no les toleraria ni en
pintura. Però, sota la complicitat del sistema judicial i polític espanyol, els
bancs actuen amb una impunitat i una xuleria insultants que s'haurien de
denunciar i perseguir des de les més altes instàncies europees.
Una vegada més, Europa n'és la solució.
Comparte la noticia