Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Ha arribat una nova etapa política. La ciutadania ha mostrat
el seu malestar pel sistema de governar dels grans partits que d’una manera
absoluta s’han alternat en el poder. Ha aplegat el temps de les reformes
pacífiques però contundents. És el moment de no pensar tant en les dretes o les
esquerres de sempre sinó en els programes. És l’instant de pactar no des de
dogmatismes sinó des de l’efectivitat. Tot açò és realment el que han votat la
ciutadania quan per primera vegada des de la transició ha decidit de fragmentar
el mapa electoral i ha fet una crida a les forces polítiques perquè
s’entenguen. Eixe missatge ha quedat especialment reflectit en la pujada
electoral de dos noves forces: “Ciudadanos i “Podemos”. Ells més que ningú
representen la superació dels antagonismes i dels dogmatismes. Simbolitzen la
nova manera de governar que demana efectivitat i reformes. Per eixe motiu
resulta complicat d’entendre l’actitud que estan prenent davant les converses encetades
per a la formació del nou govern d’Espanya.
Resulta incomprensible que ambdós
forces hagen posat com a primera pauta per a pactar que un no vol estar amb
l’altre. Eixa reacció que seria normal entre els partits polítics tradicionals
no es comprén en estes forces electorals. Semblem reaccions pròpies de les
ideologies consolidades a les quals tots dos han vingut a superar. Seria
recomanable, per tot el que representen, que es pogueren entendre en solitari o
amb alguna altra força política majoritària. Si han vingut per a posar murs i
desavinences polítiques estèrils potser defrauden el seu electoral. És clar que
hi ha molt que els separa però sobretot els unix el repte de transformar la
societat i la política. Hi ha algun objectiu més important que eixe? En
definitiva confiem que estos dos nous partits que han contagiat optimisme a la
societat no copien els vicis ni les actituds dels partits de sempre i que
s’entenguen des del govern o des de l’oposició. Esperem que no acaben frustrant
l’esperança de molta gent i busquen els que els unix per damunt de les seues
diferències. Els dogmatismes no els han inventat ells.