Activitat de Sant Antoni en Puçol. EPDA L'afició és una
cosa amb el que es naix o,
com a mínim, es viu des de xicotet. Durant la vesprada del divendres
27 de gener hem tingut
ocasió de comprovar com els xiquets de totes les edats viuen la
festa de Sant Antoni des de molt, molt jóvens (però si hi havia un
en carret de bebé!).
Després d'haver-se
ajornat una setmana, pel temporal, el divendres a la vesprada era el
“dia dels més xicotets”, en el que el
xocolate i els carretons
són els protagonistes.
Però, clar, va
començar a ploure a mitjan vesprada.
Aprofitant que en
un baix
del carrer La Font els components de la comissió estaven preparant
el xocolate, els més menuts es van acostar molt prompte, abans de
les 17.30 hores marcades en la programació. Van prendre el xocolate
en un vist i no vist.
I després a
esperar quasi una hora.
Va començar a
ploure… Un cert desànim va
estendre en alguns membres de
la comissió. Una altra vegada la pluja. Una altra vegada ajornar.
Ajornar?
Ni un sol xicotet
es va moure del carrer. Alguns davall
els balcons. Altres amb paraigua. Tots esperant que la comissió es
posara les piles.
I vaja si se les va
posar.
Els va tocar anar a
per estos “bous embolats
infantils”, li
van col·locar a un les
boles. Enceses, naturalment. I a córrer pels carrers.
No hi havia adults…
o almenys no en el recorregut, encara que sí resguardats en portals
i balcons.
Només xiquets.
Davall
la pluja, clar.
En moments així un
entén per què hi ha aficions que perduren generació rere
generació.
I eixos només són
els actes infantils… a mitjanit tocava embolar el bestiar dels
majors. Continuava plovent, però…
Podeu imaginar el
resultat, veritat?
Comparte la noticia
Categorías de la noticia