Lluna Arias. Estos
dies s’ha popularitzat a les xarxes una frase que moltes dones
-així és, som la majoria dones- ens hem posat de perfil, corejat a
les concentracions o plasmat al carrer en pancartes i grafittis. La
frase diu “Yo te creo”, “jo et crec”, i es dirigeix a la jove
víctima d’una violació en grup en els sanfermines. Tan senzill
com això. Et creiem.
Perquè
no és un cas aïllat. Quan una dona denuncia una agressió, l’ombra
del “però” planeja, de manera quasi incisiva. No puc imaginar
que una persona acudira a denunciar un robatori, i en primer lloc es
dubtara del seu testimoni i en segon lloc se la crivellara
mediàticament. És impensable que, per exemple, es tinguera en
compte l’explicació del lladre volent justificar l’acte:
“però... duia el mòbil molt a mà”; “però... és que anava
amb ell parlant com si volguera provocar”...
Aquesta
manca d’empatia amb les dones i justificació dels agressors, fins
i tot de l’entorn de la víctima, és més preocupant quan abordem
l’actitud d’alguns magistrats i magistrades, del Sistema
Judicial. En aquest mateix cas, el tribunal va admetre informes de
dos detectius privats que havien seguit la víctima els mesos
posteriors als fets, en els quals inclouen fotos de la xica en les
seues xarxes socials, on aparenta fer “vida normal”. Quina
gosadia!, deurà pensar aquest tribunal, que tracte de recompondre la
seua vida després d’una agressió, veritat? “Però... no estava
tan afectada?”
La
situació es veu agreujada pel fet que no s’han tingut en compte
les converses de Whatsapp prèvies de l’anomenada “Manada”. El
Sistema Judicial té en l’atenció a les víctimes una assignatura
pendent, encara. Quan els protocols funcionen, tampoc funcionen. O
són insuficients o ineficaços, però el cas és que no sempre
funcionen. Jéssica, la jove d’Elda assassinada per la seua
exparella en la porta del col·legi del seu fill havia canviat de
casa, de treball, tenia ordre d’allunyament contra ell, i el dia
anterior a ser tirotejada l’havia denunciat per trencar eixa ordre.
“Però...”
Eixos
“però” són fruit de l’assumpció de les agressions a les
dones, com un problema “de dones”; de la manca de transversalitat
en les accions per a la seua eradicació; de no assumir que la
violència masclista és un PROBLEMA D’ESTAT que està cobrant-se
la vida de desenes de dones cada any, pel simple fet de ser-ho.
Sabia
vostè que pot denunciar si presència un cas de violència, sense
ser víctima? Sabia vostè, sobretot vostè, Home, que deu compartir
en xarxes socials la seua condemna a la violència masclista? (cosa
que només solem fer les dones). Dissabte és el Dia Internacional
contra la Violència de Gènere, i no només este dia, tots els
dies de l’any necessitem que tothom denuncie pública i
judicialment la violència a la qual som sotmeses les dones, més del
50% de la població.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia