Teresa García.
Val a dir, en primer lloc, que seguir el debat de
l’Estat de la Comunitat Valenciana ha sigut ben difícil, inclús per Internet.
El Canal de les Corts no ha funcionat en la seua major part del temps i per
tindre una idea d’allò que s’ha parlat hem hagut de fer seguiment en diferit,
amb pocs debats i notícies al respecte. Evidentment el tancament de RTVV obeïa
entre d’altres coses a l’intent de censurar i fer invisible la política
autonòmica, però també el decliu i desgavell del PP valencià, on Alberto Fabra
n’és l’exemple bandera.
Escoltar un discurs com el de Fabra i no vergonya
aliena en primer lloc, per la forma que te de maltractar la nostra llengua, i
indignació en un segon per assistir perplexa a un perfil polític tan baix del
persident dels i les valencianes. Però com hem arribat fins ací? Quina classe
de droga han administrat al pobla valencià per consentir aquesta colla
d’incapaços i de lladres? Aquells que tenim al valencià com a un poble digne,
haurem de fer conscienciar-nos i comprometre-nos amb un “mai més” com el de
Galícia, però no per una catàstrofe com la del Prestige, si no per un desastre
com el que han resultat els 20 anys de Govern del PP.
Escoltar a Fabra i els seus deliris de grandesa, com
si foren certs i mentir al poble valencià amb una facilitat tan pasmosa, em
produeix la perplexitat més absoluta, aquesta gent es pensa que els valencians
som idiotes i de veritat s’ho creuen.
Som líders en manca d’atenció per Serveis Socials,
patim una de les pitjors sanitats de l’estat espanyol. Han disminuït les
inversions territorialitzades, i la Consellera Bonig s’atreveix a dir davant
dels empresaris de Sagunt que el Corredor Mediterrani va bé, però si deuria
muntar en colera per cada dia que acumulem de retràs en les obres?
Per si fos poc l’infrafinançament al que estem
sotmesos, porta a la Generalitat a la ruÏna, i parle d’infrafinançament eufemísticament,
per què la paraula correcta seria espoli fiscal o neo-col·lonialisme centralista.
La Generalitat valenciana produeix deute i dèficit. El deute relacionat amb una
corrupció insuportable que el propi PP ha creat i amb els SARAOS, FESTES i
CAPRITXOS que ells mateixa projectaren i executaren i DÈFICIT per què per a
allò que per a altres CCAA és una transferència de finançament, per als
valencians és un crèdit, amb uns interessos que ni tan sols la Generalitat té
dret a negociar.
I amb tot açò Alberto Fabra s’atreveix a prometre
allò que no pot pagar i a dir que estem millor que l’any passat. Aquest home
viu al pijo-País de les Maravelles, no al País Valencià.
Confiem en que els que creiem de
veritat en un País Valencià digne, emprenedor, que sap el que vol dir l’esforç
i la solidaritat, els fem fora i no permitim que ens roben “mai més”.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia