Francisco Adán y Albert Llueca. Francisco
Adán
Política
de la mala
Bueno,
que toca hablar de financiación. “Madrid no ens dona els diners”,
que es la versión de
horario infantil de “Espanya ens roba”. No deja de ser una
digievolución, Madrid se confunde
con España (¡error!) y la actitud pedigüeña se transforma en una
más agresiva.
Que
el Gobierno central deba de reinvertir dinero que todos hemos pagado
en nuestros impuestos de forma que todas las regiones estén
correctamente financiadas y asegurando que no existe una situación
de extrema desigualdad es de cajón.
También
es de cajón que, si para algo sirve tener a un virrey, es para que
este defienda a los súbditos
afectos a su gobierno cuando desde la corona no se reparten bien los
tesoros que inundan
las arcas del reino.
Lo
más seguro es que Albert aporte algunas cifras (ventajas de estar
cerca del poder) yo no me
meto en ello porque parto de la base de que, si a los ciudadanos de
valencia nos corresponde por justicia un euro más, ese euro ha de
ser otorgado, pero por una mera razón de justicia y de equilibrio.
Claro
que si para lo que se quiere es reclamar dinero para mantener 38
“embajadas” arround the world , si para lo que sirve es para
intentar mantener un sistema sanitario , educativo, judicial que
JAMÁS debió haberse transferido porque genera desigualdad e
injusticias, si
queremos dinero para mantener este circo de 17 micro parlamentos
dedicados no se sabe muy bien a qué, si para eso vamos a ponernos en
plan reivindicativo ,no vale la pena.
Si
vamos a usar una justa reivindicación para hacer política de la
mala mala, vamos de la de
siempre, de la generar agravios comparativos, de la que nos ha
llevado a este nivel político “telecinquense”,
si es para eso, mejor quedarse en casa. Así que reclamen lo que sea
justo y hagan lo adecuado con ese dinero y dejen de marearnos con
nacionalismos y de malgastarlo donde
no hace falta.
¡Venga
Albert, allá va la pelota!
Albert
Llueca
Canvi
viscut al País Valencià
La
balança fiscal del País Valencià amb Espanya és la balança
fiscal entre aquests dos territoris. El concepte ha estat al centre
del debat polític d’algunes comunitats autònomes, sobretot
en aquelles que tenien com a resultat un dèficit fiscal, tenint en
compte el que aporten a la hisenda pública i el que en reben.
El
canvi social i polític té dos objectius immediats a assolir:
consolidar i aprofundir més poder polític pels valencians davant
les amenaces de la recentralització i assolir més poder econòmic
per als valencians fent possible una via que impliqui un estat
valencià del benestar.
Cal
un canvi de l’actual sistema pel qual els valencians i valencianes
aportem recursos a l’estat malgrat tindre una renda inferior a la
mitjana.
Per
això cal generar un consens en la societat valenciana per poder
exigir a Madrid un canvi en
el finançament i, en cas que les nostres demandes no siguin
escoltades, bastir alternatives que no depenguin de la decisió del
govern central i que vagin encaminades a la construcció d’una
sobirania fiscal, d’un finançament propi, som també sensibles al
món en el qual vivim, el drama del les persones refugiades i de la
migració formen part d’un món de desigualtats que
crea conflictes i que ens afecta i davant el qual calen respostes
efectives per als drets de totes les persones.
Fruit
d’aquesta nova realitat hem d’enfocar el canvi viscut al País
Valencià amb esperança, però sobretot i especialment amb
responsabilitat i fermesa: una responsabilitat i una fermesa que
impliqui no perdre l’oportunitat de convertir al País Valencià en
un territori lliure de corrupció, d’autoritarisme, de polítiques
antisocials i d’agressions al medi ambient, la llengua i la
cultura. Hui, com ahir i com demà, continuem reivindicant la
dignitat d’un País Valencià viu i plural.
No
ho dic jo, ho diu la comissió Nou d’Octubre està integrada per
Acció Cultural, Ca Revolta, Comissions Obreres del País Valencià,
Compromís, Els Verd, Esquerra Republicana (ERPV), Esquerra Unida del
País Valencià (EUPV), Federació d’Escola Valenciana,
Intersindical Valenciana, Partit Socialista d’Alliberament Nacional
(PSAN), Podem , Societat Coral El Micalet, Solidaritat per la
Independència (SI) i Unió General de Treballadors (UGT-PV).
Comparte la noticia
Categorías de la noticia