Lluis Mesa.
Fa uns dies ens deixava un músic amb una
llarga trajectòria musical. Es tractava del director de banda i compositor
Francisco Hernández Guirado. Les dades aportades per les necrològiques i les
notes biogràfiques que un dia van escriure els cronistes Llueca i Rovira o
l’investigador Vicente Garcia Alonso obrin les portes a allò que va ser i
significar este saguntí per al món de la música.
Havia nascut a Sagunt l’any 1939. Des de jove es va vincular a la música i de seguida a la Lira
Saguntina. De fet amb tan sols 10 anys anava sempre darrere dels passacarrers
i a sa mare li tocava anar a buscar-lo, com ell mateix contava. En la Lira va
ingressar com a trompetista amb tretze anys. Després va continuar els estudis
amb grans mestres com ara: Juan Garcés Queralt, Julio Ribelles, José Maria
Cervera, Luis Blanes o Armando Blanquer. Va fer estudis no sols de direcció
d’orquestra sinó també de trompa i de tuba. Precisament va guanyar la plaça de
profesor de tuba en l’Orquestra Simfònica Municipal de la ciutat de València.
Va estar com a director convidat en
nombroses orquestres i bandes de música de diverses ciutats espanyoles. Les
primeres bandes que va dirigir foren les d’Albuixech, el Puig de Santa Maria,
Vilanova de Castelló i Alboraia. Va ser entre el 1962 i 1969. Precisament en
la direcció d’esta tercera societat viatjava tots els anys a les festes de la
població d’Albalat dels Sorells. En ella va fer amistat amb Francisco Claramunt
amb el qual composaria l’himne de la població. La relació fou tan intensa que
va ser padrí d’una de les seues filles. Si hi ha un any que va marcar
decisivament la seua professió fou el 1970. Començà en eixa data a dirigir la
banda Musical d’Alzira. Els principis van ser durs. Tan sols comptava amb 25
músics. Però en deu anys va fer que passara fins a 130 músics. Una de les seues
tasques més destacades fou la captació de nous músics en les escoles i sobretot
la seua formació. Amb raó el mestre declarava que “portava a Alzira en la
sang”. En 1978 va crear-ne la banda juvenil. Amb esta entitat va obtindre
nombrosos guardons com ara la menció d’honor al millor director en el Certament
Internacional de València per esmentar-ne alguns.
En l’any 1985 va començar una altra etapa
en la seua vida musical. Va iniciar la direcció de la banda Primitiva de
Llíria. Fou un període curt que durà fins a 1989. Però li va fer arrelar-se a
eixa ciutat en la qual va acabar els seus darrers dies. En 1989 es va fer
càrrec de la Unió Musical de Santa Cecília del Villar durant una dècada. També
en 1990 va tornar a dirigir a Alzira.A més d’un destacat director també es va
dedicar a transcriure i compondré obres. Les seues composicions foren de cambra,
vocal, tuba i piano. Tot eixe esforç fou reconegut quan en 2006 va rebre el premi
Euterpe a la seua trajectòria.
Les relacions amb la seua ciutat natal
van ser sempre constants. En la Lira Saguntina es va formar. Hi va fer
d’arxiver i fin s i tot d’obrer del soterrani i del local. Va dirigir
l’entitat 8 mesos Malgrat que en 2007 va existir cert desencontre amb
l’entitat, tot es va superar definitivament quan en la Setmana de Santa
Cecília de 2012 se li va retre un homenatge. Com ell mateix va escriure esta
“durante toda la vida ha sido mi sociedad”. Per este músic tan destacat, enamorat
d’Alzira, de Llíria i sobretot de la música, Sagunt va ser sempre la seua
ciutat. El dia 25 de juny de 2014 va faltar a Llíria. Els seus fills Francisco
i Belén es quedaren òrfens i també el món musical valencià. En definitiva, són
molts els seus mèrits d’este fill de la comarca que es mereix amb molta
dignitat el títol de "Personatge... i d'ací".
Comparte la noticia
Categorías de la noticia