Juan José Millás: "S'escriu des del conflicte, no des del benestar"

La Fira del Llibre acull a les 12:30 d'aquest matí la presentació de Que nadie duerma (Alfaguara), el nou llibre de Juan José Millás (València, 1946), en un acte conduït pel periodista Emili Piera. La novel·la narra les peripècies de Lucía, una programadora informàtica que, després de perdre el seu treball, decideix convertir-se en taxista i recórrer la ciutat tractant de trobar al seu veí, de qui està enamorada. Veure trontollar-se la seua situació laboral es converteix així en el detonant d'un canvi vital per a la protagonista. Millás considera que “de les crisis fortes, si s'ix, s'ix canviat. La història de la literatura està plena de personatges que han donat a la seua existència un gir de 180 graus, però també succeeix en la vida real”. “Els conflictes generen oportunitats, de fet, s'escriu des del conflicte, no des del benestar. U no escriu quan està satisfet amb la seua realitat, sinó quan entre la realitat i u mateix hi ha un conflicte”, ressalta l'autor amb motiu de la seua visita a la Fira.

L'òpera Turandot juga un paper molt especial en aquesta narració, no obstant això, Millás declara no ser “molt aficionat a l'òpera, com tampoc ho és el meu personatge, però es dóna la coincidència que un dia escolta l'ària Nessun Dorma i li arriba a la medul·la”. En aquest sentit, assenyala que el seu llibre està ple de “eixe tipus de casualitats que Jung denominava sincronicitats, o el que és el mateix, la casualitat a la qual li donem sentit. Al cap i a la fi, els éssers humans som caçadors de sentit i intentem donar algun significat a les coincidències. Turandot apareix en el text per casualitat, però després va adquirint sentit”.

La protagonista de Que nadie duerma s'erigeix com un personatge quixotesc perquè es tracta “d'una dona ingènua i bondadosa: dues característiques que té el personatge de Cervantes, que solen donar-se juntes i per a les quals no sembla haver-hi espai en aquest món. Eixe xoc que es produeix entre la personalitat de Lucía i la personalitat del món és una de les peripècies que alimenten la trama”, apunta Millás, per a qui, atès el caire que està prenent el segle XXI, “ara potser necessitem més Quixots que mai”. La pròpia Lucía anhela ser una dona-ocell, animal que per al narrador “representa la llibertat. Quan pensem en el grau màxim de llibertat pensem a volar, que ha sigut el somni de l'home des d'Ícar”.

Pel seu treball com a taxista, Lucía va transportant diferents personatges que transiten per la narració i que representen “al món urbà i als éssers que conviuen en una gran ciutat. De fet, la ciutat és en si protagonista de l'obra”, assenyala l'escriptor. Així mateix, Millás ressalta les similituds entre llegir una novel·la i recórrer una ciutat, segons explica “els carrers no serveixen només per a anar d'un lloc a un altre, sinó també per a poder desplaçar-se d'un lloc a un altre de la teua vida i, d'igual manera, quan u llig una novel·la interessant està anant d'un lloc a un altre de si mateix”.