Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
LLUÍS MARIA MESA I REIG. Cronista Oficial d'Estivella (Camp de Morvedre)
0
REDACCIÓ - 18/11/2017
Hi
ha ocasions en les quals els col·lectius necessiten manifestar-se
per a defensar els seus parers o el que pensen. És un dret
democràtic que cal emprar, amb tolerància i de forma pacífica,
quan calga. Però, entre eixos moments d’expressió pública,
poques vegades es poden realitzar de forma unitària i no sols per a
defensar pensaments particulars sinó per a demanar justícia
col·lectiva. Potser este 18 de novembre siga dels pocs dies en els
quals els valencians i les valencianes es puguen manifestar per
damunt de les seues ideologies per a demanar el que és just per a
un poble. Hi ha moltes raons per les quals el 18N no serà una data
qualsevol. Diversos
i contundents arguments conviden a eixir al carrer amb pau i
respecte. Entre
tots caldria assenyalar-ne un: l’oportunitat de mostrar-se junts
com a poble no per a dir que s’és el més gran sinó igual a la
resta de pobles. El caràcter certament individualista i resignat
dels valencians i les valencianes ha donat forces per a continuar i
créixer en moments difícils. Però ja no és suficient. En este
temps de solidaritat i de mirar els uns als altres, el poble de
valència té dret a ser vist i entés. Són massa anys
d’infrafinançament consentit. Fins ara els governants valencians
s’han acontentat amb les injustícies que venien de Madrid per a no
molestar excessivament. La resposta des del govern central ha estat
sempre la mateixa: “Torne vosté demà”. Amb eixa contestació
cada vegada el camí de regrés ha estat més injust. Així que,
després de tantes incomprensions, ja no és possible l’espera. Cal
que es busquen solucions, que es consensuen respostes des d’ací i
des d’allà. Sempre hi ha hagut qualsevol tema prioritari abans que
les qüestions valencianes i eixa situació s’ha d’acabar.
En
definitiva, cal evitar que el 18 de novembre passe de llarg o
desapercebut. En mans dels valencians i de les valencianes està que
no siga un dia qualsevol. No és moment de cridar ni de faltar el
respecte a ningú. És l’instant per parlar en veu alta, des de la
racionalitat i la comprensió, amb l’esperança de, finalment, ser
escoltats i escoltades.