L"Ajuntament d"Oliva fa un últim intent de frenar el Pativel De la mateixa forma que en març de
2017 l'Ajuntament d'Oliva va iniciar els tràmits que van culminar en la
interposició d'un recurs contenciós-administratiu[1] contra el Reial
Decret 638/2016 (BOE 29-12-2016) per les enormes repercussions que la nova
regulació en matèria d'inundabilitat anaven a tindre sobre el seu terme
municipal, ara l'Ajuntament d'Oliva també inicia els tràmits per intentar
evitar les greus conseqüències que l'entrada en vigor del Pativel està
comportant per al litoral oliver.
L'11 de maig de 2018 es publicava al
DOGV el Decret 58/2018, de 4 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Pla
d'acció territorial de la infraestructura verda del litoral de la Comunitat
Valenciana i el Catàleg de platges de la Comunitat Valenciana, conegut
popularment com el Pativel.
Durant la tramitació d'aquest
document, l'Ajuntament d'Oliva ja es va oposar al mateix, pels motius esgrimits
a les al·legacions aprovades pel Ple en dates 26 de gener de 2017 i 15 de juny
de 2017. Motius que poden sintetitzar-se d'aquesta forma:
- No afronta un dels principals
problemes que pateix la infraestructura verda del litoral oliver i del sud de
la Safor, com és la qüestió de la regressió del litoral, o erosió costanera. Ni
tan sols fa menció d'este greu perill que pateixen els nostres ecosistemes
dunars.
- A la catalogació de platges no es té
en compte la singularitat de les platges d'Oliva, un 78,81% de les quals estan
catalogades com a trams
'naturals' N1 (7,03 km dels nostres
8,9 km de costa). Tot i que bona part d'aquestos trams de platges 'naturals' N1
(6,22 km) tenen sòl urbanitzat darrere seu. Dues singularitats que no són
tingudes en compte al Pativel, a pesar de ser un dels pocs municipis que
presenta estos percentatges.
- Planteja una quantitat
desproporcionada de 'sòl no urbanitzable de protecció del litoral' en parlar de
500 metres de profunditat des de la ribera del mar. Quan la funció protectora
del sistema dunar, així com la funció de complement de qualitat turístic-social
i la de corredor funcional quedarien garantides amb la franja litoral de 200
metres que planteja l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.
- Es limita a protegir allò que queda
després de la voràgine depredadora del territori litoral, sense plantejar-se
com a objectius l'ampliació dels espais mediambientalment valuosos, com ara la
restitució del sistema dunar en aquells trams de platges d'on va ser eliminat.
I això unit al fet que no contempla cap tipus de compensació-gratificació per a
aquells propietaris i propietàries de sòl que fan possible l'existència dels
espais mediambientalment valuosos (ni per als ajuntaments han fet possible la
conservació i/o regeneració dels sistemes dunars), genera terribles greuges
comparatius entre aquells que 'han actuat malament' des del punt de vista
mediambiental (que resulten, paradoxalment, beneficiats) i aquells altres que
'han actuat bé' des del punt de vista mediambiental (que resulten, per contra,
damnificats). En este sentit, el greuge comparatiu més sagnant i evident és el
que s'observa entre les edificacions existents i les parcel·les no edificades,
dins dels 'sòls no urbanitzables de protecció del litoral'. Mentre les
edificacions 'il·legals' queden 'amnistiades', amb possibilitat de ser
rehabilitades i adequades per a usos residencials i terciaris; les parcel·les
que no han construït, en observança de la legalitat urbanística, veuen
enormement limitats els seus usos.
- No és realista (ni just), plantejar que siguen els ajuntaments els qui absorbisquen
els 'sòls no urbanitzables de protecció del litoral' adscrivint-los a processos
de gestió urbanística com a parcs públics (PQLs). No és just perquè tota la
càrrega de la compensació recau sobre els municipis, quan haurien de ser totes
les institucions públiques valencianes les que treballaren conjuntament per
aconseguir este gran objectiu col·lectiu. Ni tampoc és realista perquè, a estes
altures del desenvolupament urbanístic valencià, resulta impossible disposar
dels sectors suficients com per absorbir l'edificabilitat d'estes enormes
extensions de sòl (cal tindre en compte que parlem de 500.000 m2 per cada km de
costa reclassificada com a SNUPL).
Moltes d'aquestes coses podrien
haver-se evitat, o, com a mínim, haver-se tingut en compte, si el Pativel
s'haguera elaborat amb una major sintonia amb els ajuntaments dels municipis
costaners afectats. D'esta forma haurien estat més presents i reflexionades les
singularitats de cada terme municipal.
Lamentablement, no va ser així, i ara
només queda defensar els interessos de la nostra ciutadania a través dels
procediments pertinents.
Així, al plenari de hui (10-7-2018),
seguint el full de ruta procedimental apuntat a l'acord adoptat pel Ple el
passat 31 de maig, la Corporació local, amb els vots favorables de PP,
Compromís, PSOE, Projecte Ciutadans i Partit Gent d'Oliva, i el vot en contra
d'EUPV-Acord ciutadà, ha acordat requerir a la Generalitat Valenciana,
prèviament a la interposició d'un possible recurs contenciós-administratiu,
perquè derogue aquells aspectes del Pativel que afecten negativament els
interessos de la ciutadania olivera.
D'aquest requeriment es donarà
trasllat a la Generalitat Valenciana als efectes previstos en els articles 44 i
46 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, i, en
cas que, novament, no siguen tingudes en compte les reivindicacions
plantejades, l'Ajuntament d'Oliva es vorà obligat a interposar un recurs
contenciós-administratiu front al Decret 58/2018, pel qual s'aprova el Pla
d'acció territorial de la infraestructura verda del litoral de la Comunitat
Valenciana i el Catàleg de platges de la Comunitat Valenciana.
"A Oliva som molt conscients de la necessitat de salvaguardar la
infraestructura verda del litoral valencià després de tants anys de destrucció
irresponsable de la mateixa. Però considerem que un pla tan ambiciós ha d'anar
acompanyat d'una major dotació econòmica, que vinga a 'valorar' més esta
infraestructura verda, i a posar de manifest l'aposta de tota la societat
valenciana per la seua conservació i ampliación. A Oliva, de fet, hem
contribuït molt a l'existència i manteniment de la infraestructura verda del
litoral. Cal recordar que els nostres cordons dunars (muntanyars) representen
una part molt, molt, significativa del LIC Dunes de la Safor.
[2]
Justament per això quasi el 80% de les nostres platges estan catalogades com a
'naturals' N1" assenyalava l’alcalde d’Oliva, David González.
[1] Procediment ordinari
155/2017 seguit davant el Tribunal Suprem, Sala del Contenciós-Administratiu,
Secció Cinquena.
[2] Llocs d'Interés Comunitari (LIC) ES5233038 Dunes de la
Safor, aprovat pel Consell de la Generalitat Valenciana en 2001, i integrant de
la Xarxa Ecològica Europea Natura 2000.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia