L'IVC+R restaura 24 privilegis reials en pergamí dels segles XIV al XVII

L'Institut Valencià de Conservació i Restauració ha restaurat un total de 24 pergamins, tots aquests privilegis reials des d'Alfons IV fins a Felip III, i dos segells reials que pertanyen a l'Arxiu de la Catedral de València.

Els treballs, que s'han prolongat durant sis mesos, han permés la restauració d'un pergamí firmat pel rei Alfons IV (1327-1336), quatre pertanyents a Pere IV (1336-1387), dos documents de Joan I (1387-1396) i de Martí l'Humà (1396-1410), del qual s'han restaurat un total de 10 peces.

També s'han recuperat tres pergamins del rei Alfons Vl (1416-1458), un de Felip III (1598-1621) i dos documents de Felip IV (1621-1665), així com un pergamí de Maria de Luna, dona del rei Martí l'Humà.

Tots els documents contenen privilegis concedits pels monarques, majoritàriament, d'amortització, pels quals es concedia permís per a invertir determinades quantitats en obres benèfiques.

El Lligall 619, 'Libro de Reales Privilegios de Amortización de la S.I. Catedral Metropolitana de Valencia', es caracteritza per estar format per vint-i-quatre documents en pergamí de diferents formats que es cusen plegats a la coberta, dels quals onze conserven segells pendents en cera de diferents grandàries, amb proteccions originals en bosses de pergamí o caixes de metall. Un dels segells ha sigut realitzat en cera verge i té un bressol de protecció també de cera.

Els deterioraments que mostren els documents són brutícia general, marques de plecs per emmagatzemar-los doblegats, així com trencaments i sense suports localitzats en les vores o bé on concorren les juntes. Un altre tipus de dany és la falta d'adherència de l'aglutinant de les tintes, aquest efecte de descohesió s'observa més acusat en les caplletres.
L'estat de conservació dels segells de cera no és acceptable, la majoria estan totalment fragmentats, s'han perdut trossos i els enllaços de tela es troben debilitats a causa de la seua fragilitat i al pes dels segells que han de suportar.

Respecte als pergamins amb segells protegits amb caixes de metall, de fulla de llanda (planxa de ferro amb un bany d'estany fos), per la seua resistència mecànica es tracta d'un material adequat per a la fabricació de recipients protectors però quan envelleix va perdent el bany d'estany que el protegeix i mostra l'enfosquiment de la capa inferior i la corrosió del ferro.

La labor de l'IVC+R ha consistit en la neteja i planxat dels pergamins, que es trobaven molt deteriorats pel pas del temps, així com la restauració i consolidació dels segells, que en alguns casos es trobaven descomposts en peces molt xicotetes,