En
los primers dies d’agost ha ressonat pels carrers d’Estivella el
nom de Francesca de Monsoriu. El fet que s’estrene un curt
educatiu en el festival MICE d’Estiu de la localitat, basat en una
novel·la històrica dedicada a eixa noble així ho explica. D’eixa
manera un personatge quasi oblidat ha passat a estar en la ment dels
escolars i de molts adults. Així que val la pena fer-se ressò
d’allò que va significar eixa noble valenciana en el segle xvii.
No
era molt normal que en aquell temps les dones governaren els
senyorius. Els hereus solien ser barons i, quan no n’existien,
estes exercien el poder a través dels seus marits. Francesca de
Monsoriu va nàixer als si d’una família noble instal·lada a la
ciutat de València i que havia adquirit els dominis d’Estivella,
Beselga i Arenes en 1441, gràcies a la compra de Galcerà de
Monsoriu. Este va vincular el senyoriu per evitar que es
venguera però el seu fill Gràcia el vengué en 1501. Posteriorment
el territori tornà a este llinatge en 1571. Però la situació
econòmica no era fàcil. Primers els tocà suportar els censals
acumulats i després els efectes de l’expulsió morisca. Tot eixe
context va provocar una greu crisi. La situació fou tan dolenta
que esta va estar segrestada en el temps de Cristòfol de
Monsoriu. No és fins al govern de Josep de Monsoriu, fill de
l’anterior i pare de la baronessa, quan s’estabilitzà
l’economia. Tanmateix hi hagué un fet que va marcar el futur del
poble. El 7 de novembre el baró va faltar a la localitat. És l’únic
noble que hi morí tot i que fou soterrat a la capella de Predicadors
de València. Però el que va ser encara més destacat és que
sols tenia una filla d’un any. Des d’aquell moment el germà del
senyor, Jeroni de Monsoriu, va demanar en diversos pleits la
baronia i que se li llevaren els drets de governar a la seua neboda
pel simple fet de ser dona. La vida d’esta xiqueta no fou fàcil
des dels primers a anys. Es va criar al costat de sa mare Maria de
Mompalau, la qual va assumir el comtat de Xestalgar en faltar el
germà sense descendents en 1664.
Francesca
va nàixer el 26 de maig de 1642. El 3 de febrer de 1656 va contraure
matrimoni amb el baró de Torres Torres, Joan Maties Vallterra. Sols
tenia 14 anys. El baró havia succeït el pare en 1645 però va morir
prematurament pel juliol de 1664 sense fills. Eixa unió, en cas
d’haver tingut descendència, hauria suposat la conjunció de dos
baronies de la comarca. La baronessa es queda vídua per poc de
temps. Un any després, el 21 de juny de 1665, va casar amb el comte
de l’Alcúdia Onofre Escrivà d’Híxar. Era un noble culte
que escrivia i participava de les principals tertúlies literàries
del Cap i Casal.
La
data va marcar la unió de dos senyorius i significà l’expansió i
enriquiment del llinatge. El segon marit va faltar en 1688 i en
eixos 20 anys van tindre 7 fills que ocuparen un lloc important en la
societat valenciana. La seua filla Anna Maria, per exemple,
va emparentar amb el comtat de Carlet. Altres fills foren cavallers i
militars. Però el més destacat fou Baltasar qui no sols va
viure en la Cort a Madrid sinó que aplegà a ser virrei de Mallorca.
Durant el seu govern la població d’Estivella va viure la
benedicció de les esglésies d’Estivella i Beselga i de
campanes. També la creació de la confraria del Roser. Des de la
mort del marit va portar ella personalment el senyoriu, ja que
el seu fill i hereu vivia fora. Va faltar el 8 de noviembre de 1709.
Amb ella el llinatge Monsoriu deixà d’encapçalar el domini i
passà als Escrivà d’Híxar i després als Castellví. En
definitiva allò, més destacat d’esta baronessa és que va saber
obrir-se pas en un món on el poder estava reservat pera als hòmens.
A més va estar capaç d’estabilitzar la baronia d’Estivella i
fou l’última en portar el cognom Monsoriu. Per donar veu
a les dones en un temps que estaven mudes i per haver-se vinculat a
la comarca a través d’Estivella mereix el títol de “Personatge…
i d’ací”.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia