La Diputació inicia l'exhumació d'una fosa on podrien haver restes d'ontinyentins afusellats pel franquisme

El president i alcalde d?Ontinyent, Jorge Rodríguez, i la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, amb l?Associació de Víctimes de la fosa 94. EPDA

Aquest dilluns començaven els treballs d’obertura de la fosa 94 del cementeri de Paterna, on els experts estimen que poden trobar-se les restes d’una desena d’ontinyentins afusellats durant la repressió franquista, junt a les restes d’altres 50 o 60 persones procedents de comarques de l’interior de la província i d’altres punts de la geografia com Albacete, Barcelona o Madrid. Es tractaria de víctimes afusellades els dies 6, 8 i 9 de novembre de 1939.

En aquesta primera jornada dels treballs d’exhumació de la fosa 94, promoguts per la Diputació de València, estaven presents el president i alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, i la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, a més de la presidenta de l’Associació de Víctimes de la fosa 94, Carolina Martínez i el director arqueològic de l’empresa ArqueoAntro, que durà a terme el treball, Miguel Mezquida.

Jorge Rodríguez destacava que la Diputació “ha passat de les paraules als fets”, recordant que en el que va de legislatura “aquesta corporació ha destinat més de mig milió d’euros a aquest tipus de treballs de recuperació de la memòria històrica, el que ens ha permés trobar les restes de més de 150 persones afusellades i entregar-les a les seues famílies”. Rodríguez instava a la resta d’administracions a unir-se en aquesta tasca de recuperació de la memòria democràtica.

Per la seua part, la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, assenyalava que “la Diputació és la primera i, de moment, l’única administració pública que està finançant l’exhumació de foses, ja que es tracta d’una prioritat política del govern provincial”. També explicava que “aquesta és la setena fosa que anem a obrir en Paterna i l’octava en la província des que va començar la legislatura, i esperem arribar a exhumar un 20% de les fosses comunes d’aquest cementeri al final de la present legislatura”, sentenciava la diputada.

Els treballs d’excavació i exhumació de la fosa comuna, a càrrec de l’equip ArqueoAntro, es perllongaran durant els pròxims mesos. Ara han començat amb la retirada dels memorials, “un treball més ardu i desmanegat”. “En dues setmanes esperem arribar a les restes dels represaliats, on la previsió és trobar entre 60 i 70 cossos procedents de vàries comarques de l’interior de la província”, explicava l’arqueòleg Miguel Mezquida.

Una vegada finalitzats els treballs de camp, s’enviaran les mostres a l’Escola de Medicina Legal de la Universidad Complutense de Madrid, on s’estudiaran les restes i signes de violència. “Després d’aquest procés, una empresa genètica farà les comprovacions de les mostres d’ADN amb les famílies involucrades” detallava l’arqueòleg d’ArqueoAntro. Comprovacions que, junt amb els estudis arqueològics i antropològics, permetran la individualització i identificació completa de les restes de les víctimes per a ser tornats als seus parents.

Fa poques setmanes, aquest equip d’experts, començaven l’exhumació de la fosa 128 del cementeri de Paterna, on de moment han aconseguit recuperar 16 cossos dels 130 prevists, la qual cosa la convertiria en una de les fosses comunes més grans del país. Així mateix, la delegació de Memòria Història està elaborant un documental al voltant de les exhumacions realitzades en els municipis valencians, així com una web on podran trobar-se bases de dades, nombroses entrevistes i documents referents a l’etapa de la Guerra Civil i la posterior repressió franquista.

En la fosa 94, segons els estudis realitzats, haurien soterrats, a més de represaliats d’Ontinyent, també persones d’Ayora, La Font de la Figuera, Bocairent, Ontinyent, Sagunt, Camporrobles, Cheste, Xàtiva, Sollana, L’Alcúdia, Alginet, La Pobla Llarga, Rafelguaraf, Bugarra, Villar del Arzobispo, Chera, Ademuz, Puebla de San Miguel, Almussafes, Cullera, Massamagrell, Alaquàs, Albal, Alcàsser, Aldaia, Catarroja, Manises, Albacete, Barcelona i Madrid. Es tractaria de víctimes afusellades els dies 6, 8 i 9 de novembre de 1939.

Les obres, finançades per la Diputació de València, són una més de les nombroses actuacions en matèria de memòria històrica que s’estan duent a terme durant 2018 per part de la corporació provincial, amb un pressupost de 626.000 euros.