La dolçaina passa dels carrers a les sales de concerts Molts veïns i veïnes de
Vilamarxant descobriren, ahir de vesprada, les diverses sonoritats que pot
tindre l’instrument més representatiu de la música valenciana: la dolçaina.
Tots estem acostumats a escoltar-la en actes de carrer, en esdeveniments
festius i acompanyada del tabal.
Però el quartet ‘Ensemble
Concordança’ va demostrar que el seu so, viu i fort, pot acompanyar
perfectament a la dolçor del piano o al registre greu del trombó. De fet, esta
formació ha sigut pionera en adaptar la dolçaina a un repertori de música de
cambra, tocant amb esta barreja instrumental, per primera vegada, al Palau de
la Música de València en 2015.
La pianista Marisa Sedano, el
trombonista Carlos Gil, i els dolçainers Xavi Richart i Cristina Martí van
oferir al públic assistent a la Casa de la Cultura concordances i unions quasi
impossibles en què van aconseguir l’harmonia de tres instruments aparentment
tan diferents.
Van interpretar peces per a
esdeveniments, com entrades de casaments, melodies que conten històries i
llegendes, música de cambra i, fins i tot, una banda sonora.
El paper de Vilamarxant en el
món de la dolçaina
A més, durant l’actuació, van
explicar la història i les curiositats de la dolçaina. Una d’elles, segons
comentava Xavi Richart, és que bona part de la canya que s’empra per fabricar
les dolçaines a València s’adquireix a Vilamarxant.
Richart també va detallar com
ells han aconseguit que este instrument vaja incorporant-se a la música de
cambra, ja que actualment ja hi ha compositors que creen música per a ell,
sobretot, a través de concursos de composició.
Sobre els seu orígens, va
comentar que l’ofici de dolçainer és molt antic i que, segles enrere, es
dedicaven a amenitzar qualsevol esdeveniment a la nostra terra, abans que en
este paper també entraren les bandes de música. També va destacar com, cada
vegada, hi ha més dones que toquen la dolçaina, instrument típicament masculí
dècades enrere.
El concert va finalitzar amb dos
peces molt poc interpretades per esta combinació d’instruments, la samba ‘Fogo
da mulata’ i ‘My way’ de Frank Sinatra.
Comparte la noticia