La gestió econòmica del Govern municipal de València aconsegueix traure l'Ajuntament anticipadament del Pla d'Ajust 2012-22

Joan Ribó a la roda de premsa. EPDA

«Vos anuncie hui una molt bona notícia: en el Govern de la Nau hem aconseguit traure l'Ajuntament del Pla d'Ajust amb què el PP havia ofegat València durant els últims 6 anys». L'alcalde de València, Joan Ribó, ha anunciat hui que el Ple Municipal aprovarà, en la pròxima sessió, l'amortització anticipada de préstecs per valor de 29,6 milions d'euros. Això permetrà traure la ciutat i les seues finances de la situació especial de control i limitacions a què estava sotmesa.

En la pràctica, açò suposarà recuperar l'autonomia en la gestió municipal, prendre decisions sobre la gestió i les inversions de la ciutat sense la tutela del Ministeri d'Hisenda, i dedicar els recursos municipals a les necessitats pròpies que té València. “En només 3 anys i amb una gestió econòmica exemplar, estem traent a València del forat econòmic del nefast descontrol de la dreta”, ha dit dit Joan Ribó, qui ha comparegut davant dels mitjans de comunicació acompanyat pel regidor d’Hisenda, Ramon Vilar.

L’alcalde ha fet un repàs de les dades econòmiques de l’Ajuntament, i ha explicat que “hem aconseguit en 3 anys rebaixar a la meitat el deute del PP tenia en 2012. Des del primer moment, tenia molt clar que calia aplicar un Pla de Reducció de deute per al període 2015-2019, que hem millorat totes les previsions i acabarem 2018 amb un deute de 446 milions d’euros en (un 52’7% respecte als ingressos totals de l’últim any liquidat, en este cas 2017)”. Després, s’ha referit a una altra dada clau: el període mitjà de pagament a proveïdors, que durant l’any 2017 ha sigut d’una mitjana de 2’1 dies. “Una dada de la que podem traure pit front als quasi 60 dies de PMP que es van acumular en les etapes del PP. És a dir complim àmpliament el termini màxim establert per la normativa sobre morositat”. Finalment, Joan Ribó ha destacat que “al mateix temps que reduïm el deute, en comptes de donar-ho tot als bancs destinem els recursos per a realitzar inversions productives, despeses destinades al benestar de la ciutadania i sobretot crear ocupació de qualitat a la nostra ciutat”.

Per la seua banda, el regidor d’Hisenda ha destacat la «transcendència política» d’esta acció «perquè eixim d'un dels constrenyiments més restrictius que teníem». «Encara seguim limitats en la gestió per l'anomenat ‘càlcul del sostre de despesa’ de la Llei d'Estabilitat Pressupostària, pero ja podem eixir d'una situació en la qual estàvem molt mal instal·lats».

Els préstecs van ser contractats l'any 2012 en virtut del Reial decret 4/2012 que obligava a les administracions locals que en aquell moment tenien el que es coneix com «factures en el calaix». Era el cas de l'Ajuntament de València, que llavors tenia 183 milions en estes factures “opaques” en el seu Pressupost. Els ajuntaments afectats, com el de València, havien de demanar un crèdit a l’ICO i, a canvi, entrar en el Pla d'Ajust. L’alcalde ha explicat com “amb el Pla d’Ajust havíem de complir l’objectiu del PP: destinar l’economia municipal a pagar el deute als bancs. A la dreta l’únic que li ha interessat mentre ha governat ha sigut malbaratar recursos públics en benefici propi, i hipotecar el benestar i el futur de la ciutadania, com van demostrar pactant un Pla d’Ajust a 10 anys vista”.

Segons ha abundat Ribó, “la mala gestió del PP, preocupat per robar i malbaratar els recursos públics està en l’origen del Pla d’Ajust. El PP municipal va arribar a endeutar als valencians en vora 1.000 milions d’euros (un 135% del valor del pressupost municipal) i ha sigut el propi PP en el govern central qui ens ha castigat estos últims 6 anys per això”.

Entre les conseqüència d’estar dins del Pla d’Ajust, cal destacar la impossibilitat de crear cap organisme municipal, ens o fundació, o decidir sense cap trava el destí de totes les inversions municipals. A més, feia necessari fixar un objectiu en termes d’estabilitat pressupostària, amb un superàvit de 90 milions d’euros front a la resta d’entitats locals, “que només havien d’estar en equilibri”, així com sotmetre a l’Ajuntament a la “tutela” del Ministeri d’Hisenda, amb controls trimestrals “que el propi govern no s’aplica a sí mateix”.

“Vos he de recordar que fins i tot, el govern del PP va amenaçar de tancar l’EMT en aplicació del Pla d’Ajust”, ha exemplificat l’alcalde, qui ha recordat: “ho vaig dir en aquell moment i ho repetiré tantes voltes com calga: mentre jo siga alcalde, l’EMT no es toca, com tampoc es toquen els servicis públics de la ciutadania”.

Ramon Vilar, per últim, ha recordat que el Pla «venia d'un deute comercial transformat després en crèdit bancari: és a dir, que la seua causa és que l'anterior govern no pagava als contractistes ni als proveïdors». El regidor d’Hisenda ha explicat que el Pla d’Ajust 2012-22 «ens restava recursos per a dedicar-los a les coses que veritablement importen i són necessàries per a la ciutadania» i ha lamentat que s’haja hagut de dedicar recursos a satisfer deute derivada «no de finançar infraestructures concretes, o polítiques socials o decisions en benefici de la ciutadania, sino per no pagar».