Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
L’excessiva celebració de dies temàtics
reivindicatius no és una teràpia que ho cura tot. Tampoc no ha de ser un acte
social al qual acudisquen les persones per deixar-se veure. Però tristament, en
molts moments, són necessaris per a conscienciar allò que no fem al llarg de
l’any, com ara el dia contra la violència de gènere.
El 25 de novembre és un primer pas per a tindre
clar que cal plantar cara a eixa malaltia de la nostra societat. Un primer
moment per a demostrar que hem de denunciar els maltractadors de la nostra
finca, del nostre poble o del cercle d’amics o familiars. Anar a una
concentració significa demanar i col·laborar en una manera diferent d’educar on
els jocs i els joguets no són propis de sexes sinó de persones. Suposa creure
que l’amor entre parelles no és una qüestió dels hòmens amb les dones sinó
d’humans que s’estimen. Fer el pas d’acudir eixe dia a una manifestació pública
ha de fer que no es perdone un crit escoltat entre barandats ni que s’escolte
impassiblement una discussió violenta dins d’un sopar d’amics. No hem de caure
en la idea que a voltes la violència és un episodi temporal que es cura en un
parell de setmanes. El maltractador no canvia per si ell mateix.
La violència de gènere necessita també una
major efectivitat de les actuacions policíaques i judicials. Cal intensificar
les campanyes de consciènciació entre les institucions públiques perquè estes
arriben millor i a més llocs. És important que hi haja un major suport real a
les víctimes. Cada vegada que un home agredix fallen els protocols, les institucions
i la societat. També ho fan en les mínimes ocasions en les quals alguns hòmens
són acusats sense proves.
En definitiva, no marquen el 25 de novembre
com una data per a celebrar sinó com el punt d’inici per a prendre una nova
actitud. No ho deixem tot exclusivament en les institucions públiques. Tenim la
responsabilitat de salvar moltes vides i d’aconseguir una societat més
igualitària i justa. No ho oblidem.