Lluís Mesa.
Una
societat s’alegra del naixement d’iniciatives culturals
compartides. Cada vegada que un col·lectiu obri les portes significa
que el voluntarisme i el sacrifici pels altres continua tenint valor.
Per eixa raó, ara que el projecte del Cor escolar del Castell
d’Albalat dels Sorells diu déu, és moment de reflexionar des de
la tristor que este fet suposa.
Fa
nou anys quan un grup de docents es va llançar a fer un cor va
sorgir una gran alegria. No sols naixia la possibilitat d’estimar
la veu i la música sinó el més important: compartir-la. S’obrien
les portes a moltes possibilitats. El temps ha donat la raó. Ha
aconseguit que totes les esperances acabaren tenint gojosos
resultats.
Al
llarg dels cursos escolars, el seu director i mestre Vicent Ros, al
costat de Núria Guillén i altres docents, han demostrat que una
coral és un mitjà d’integració i no una activitat extraescolar.
Han sabut transmetre valors impagables, utopies i sentiments que han
contagiat entre els xiquets i xiquetes. En eixa agrupació han cabut
tots i totes els qui han volgut cantar. Amb eixos somnis han arribat
lluny. Han cantat amb Pep “Botifarra”, Aitana Ferrer, bandes i
fins i tot organitzaren un concert escolar amb més de 600 persones
cantant al voltant de les Trobades. Han arribat a escenaris
destacats, a cases de cultura i al mateix paranimf de la Universitat
de València – Estudi General. Mai no oblidaré tot el que
realitzaren, malgrat tot, per fer real el somni d’Aitana Mesa i la
seua “Flama Encesa”. A més, Vicent Ros els ha fet cantar i els
ha escrit. El seu himne “Amb el Cor” i tantes altres melodies
passaran a la història.
Ara,
en el 2018, ha arribat el moment del trist adéu. Tot té un principi
i un final. Tanmateix quan naix de la incomprensió, fa més mal.
D’eixe injust acabament cal fer autocrítica des de l’escola, la
direcció, els docents i les docents i la comunitat escolar. Ningú
fa sempre bé tot el que realitza. Però el pitjor és que dins del
món de l’ensenyament de l’Horta Nord desapareix tot un referent.
Un model de fer escola amb la música en la mà. No és fàcil
aconseguir, dimecres a dimecres, que xiquets i xiquetes tan diferents
guarden silenci en una aula i comencen a cantar. Eixe miracle sols el
fan real grans persones.
El
públic que ha gaudit de l’esforç integrador i del treball del cor
del Castell saben que les energies que hi han depositat els seus
creadors no s’han perdut ni es perdran. Un alumnat de 500 persones
que ha passat per eixa agrupació no l’oblidarà. Han deixat unes
empremtes que marcaran les seues vides. També de segur que la força
creativa i valuosa de Vicent Ros i el seu equip continuarà.
L’energia ni es crea ni es destruïx, sols es transforma. Així
passarà, quan repose el temps, amb la de Vicent. De segur que es
transformarà en un altre projecte.
En
definitiva, el 8 de juny va ser un dia de tristor i adéu per a esta
coral. Tal vegada siga el dia perquè molta gent entenga millor el
que va suposar. També el moment de valorar eixa gran persona i
destacat músic que és Vicent Ros. Ell com ningú ens ha ensenyat
que es pot cantar amb el Cor. Gràcies mestre!
Comparte la noticia
Categorías de la noticia