Jornada reivindicativa a Puçol. epda
En el que portem d'any són més de 60
les dones assassinades per la violència masclista que també s'ha portat per
davant la vida de 6 criatures. Considerem que la violència masclista és una
qüestió d'estat, que ens afecta a la meitat de la població, i que té una causa
estructural que és la desigualtat entre dones i homes, en l’eradicació de la
qual s'han de comprometre tots els recursos que siguen necessaris, com es va
exigir en el Pacte d'Estat reclamat a 7N als carrers de Madrid.
En els pressupostos
generals de l'Estat de 2017 de pròxima aprovació, la partida assignada a
finançar la lluita contra la violència masclista puja a poc més de 31 milions
d'euros, el que suposa un 0,01% del total de pressupost i un 10% menys que fa 7
anys.
Això vol dir que se segueix sense assignar ni un euro a la prevenció en els àmbits educatiu, sanitari i de
mitjans de comunicació, que no s'atén la violència sexual com preveu el Conveni
d'Istanbul des 2014. Implica que no es millore la resposta judicial i no es
cobrisca el cost dels serveis jurídics, psicològics i socials en les Entitats
Locals establerts a la Llei d'Igualtat.
Per això, convençudes que ha passat el temps de les paraules i és
l'hora dels fets, ens fem presents en aquest Ajuntament amb una exigència molt
concreta al Govern de l'Estat: la consignació de 120 milions d'euros en la partida destinada a la lluita contra la
violència masclista. No admetem rebaixes, ni més dilacions. Entenem que no és
negociable el preu de la vida de les dones. I per això hui en molts ajuntaments
s'està donant lectura a un manifest comú. No tolerarem la inactivitat, la
indiferència o la incompetència dels poders públics a l'hora d'actuar amb
celeritat i eficàcia per frenar la violència masclista.
La violència masclista
és una vulneració de drets humans perquè afecta al dret a la vida i la
integritat de les dones. Els recursos són la porta d'accés a tot el sistema
d'atenció, no supeditada a que la víctima presente, no retire o no es retracte
de la denúncia.
Segons l’Art 19 Llei 1/2004 es preveu l'assistència social integral com dret subjectiu universal de les
2'5 milions de dones que pateixen VG segons l’enquesta 2015. L'atenció ha
d'estendre's a víctimes de violència sexual fora de la parella o exparella, en
virtut dels arts. 20 i 36 Conveni d'Istanbul.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia